Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La llei antidesnonaments per esquivar el TC inicia el tràmit parlamentari

Borràs defensa que s'ha trobat un text "útil" i que s'han deixat aspectes fora per evitar que pugui tornar a ser recorreguda

ACN

Whatsapp
Una movilización de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, que lucha para detener desahucios. Foto: ACN

Una movilización de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, que lucha para detener desahucios. Foto: ACN

El projecte de llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió social que pretén esquivar la suspensió el Tribunal Constitucional (TC) d'alguns articles de la Llei 24/2015 ha iniciat aquest dimecres el tràmit parlamentari. El text no ha rebut cap esmena a la totalitat i per això continuarà el tràmit en comissió. En la defensa del text, la consellera de Governació, Mertixell Borràs, ha dit que aquesta no és possiblement la llei que hagués fet un Govern amb totes les competències però ha posat en valor que és una norma "útil" que s'ha redactat de tal manera que sigui "difícil de recórrer" per part del govern espanyol. Des de l'oposició, s'ha compartit majoritàriament la necessitat de donar resposta a la suspensió, tot i que s'ha anunciat que es presentaran esmenes per millorar el text.

El govern espanyol va recórrer diversos punts de la Llei 24/2015 en considerar que envaïa competències i que suposava un greuge respecte a la resta de ciutadans de l'Estat espanyol, entre d'altres. El maig d'aquest any el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs i això va comportar la suspensió automàtica dels articles recorreguts. 

Aquesta nova llei és el resultat de la demanda de la cimera d'Habitatge convocada pel OGvern i que va comptar amb la participació de les entitats municipalistes per defensar la Llei 24/2015 després del recurs del govern espanyol. L'encarregat d'elaborar el text de la nova llei, que el Govern va aprovar el 4 d'octubre, ha estat un grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d'entitats municipalistes, del Consell de l'Advocació Catalana i dels promotors de la ILP d'habitatge, que finalment però, no hi van donar suport. 

El text estableix instruments alternatius als punts suspesos, com la substitució de la cessió temporal obligatòria d'habitatges buits que fixava la normativa en part suspesa per l'expropiació temporal de l'ús d'habitatges buits d'entitats financeres. Entre altres mesures, també proposa com a alternativa al lloguer social obligatori de forma indefinida un sistema per reallotjar les famílies amb un lloguer social de tres anys ampliable a sis; recupera la mediació a través del Codi de Consum i triplica els municipis on es pot actuar per pal·liar els efectes dels desnonaments. 

Borràs ha explicat que aquest és el text que han pogut fer amb les eines que tenen al seu abast per tal d'esquivar una nova suspensió i que permeti donar la "garantia als ajuntaments que la podran dur a terme". Segons ha apuntat, la norma és "difícil de recórrer" i que compta amb l'aval del Col·legi d'Advocats. La consellera ha posat en valor que les lleis útils "són aquelles que es poden dur a terme" i "no aquelles que diuen grans coses i no es poden aplicar". 

Així, ha defensat que el nou text no és una nova llei d'habitatge sinó una creada per tal de donar resposta als articles suspesos anteriorment. És per això que ha explicat que hi ha algunes demandes que han reclamat des d'altres grups i també des del grup impulsor de la ILP que no s'han inclòs perquè "acceptar-les era obrir una nova font de suspensió de la pròpia llei i perdre la rapidesa que es demanava". Tot i això, ha apuntat que no es tracta d'un punt i final sinó d'un punt i seguit i que els temes pendents de tractar, com el preu del lloguer o l'accés a l'habitatge per part dels joves, s'abordaran més endavant. 

Borràs ha reiterat també la crítica al fet que el projecte de llei no s'ha pogut tramitat pel procediment de lectura única ja que diversos grups no hi van estar d'acord, entre ells CSQP amb qui va tenir una picabaralla per aquest tema fa unes setmanes. Ha criticat que si s'hagués fet per aquest procediment "faria tres setmanes que la llei estaria aprovada". 

Alguns membres de l'oposició, com el president del grup de CSQP, Lluís Rabell, o el diputat de la CUP Joan Garriga li han expressat la seva postura a favor de poder debatre la llei per tal d'incloure-hi millores. Rabell ja ha anunciat que presentaran esmenes per introduir temes com els lloguers abusius. Garriga per la seva part ha considerat que el que hauria d'haver fet el Govern és "no atacar la sentència" i el Parlament hauria d'haver "ratificat" la llei 24/2015. Més enllà d'això, ha urgit a treballar aquelles qüestions que han quedat fora i que han de ser incloses, com la definició de grans tenidors, les eines per cancel·lar el deute o el marc per protegir contra els desnonaments. 

CSQP demana al Govern que retiri l'acusació particular en el 'cas Andrade' 

D'altra banda, el diputat de CSQP, Lluís Rabell, ha demanat a l'inici de la seva intervenció que el Govern "retiri l'acusació particular de la Generalitat" contra una família que va ser desnonada al carrer Andrade de Barcelona el 2011 i contra dos activistes que van intentar evitar aquest desnonament. El diputat ha explicat que la petició de pena de la Generalitat és de quatre anys, major que la de la fiscalia. Per això, ha instat als serveis jurídics del Govern a que "s'ho repensin i retirin l'acusació", en considerar que és una "qüestió de justícia".

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También