La recuperació dels safaretjos, un actiu patrimonial i turístic més a Santa Coloma de Queralt

En els últims mesos s’ha treballat per reparar i condicionar els safaretjos de Santa Coloma de Queralt, situats darrere la coneguda Font de les Canelles, on brolla l’aigua considerada naixement del riu Gaià. Aquests safaretjos foren dels més grans de la comarca, o fins i tot els més grans, però malauradament no s’han conservat tal com eren, ja que foren escapçats pel costat nord quan es va construir la piscina municipal als anys 60.

Ara l’Ajuntament colomí ha recuperat l’equipament i la intervenció efectuada s’ha centrat en reconstruir l’antiga coberta dels antics rentadors, desapareguda amb les obres de la piscina, per retornar-los així un aspecte més semblant a l’original, reomplir-los d’aigua i fent tasques de reparació i neteja. També s’han volgut fer més visibles amb la retirada de la paret del carrer Gubià que fins ara els amagava, col·locant-hi una gran reixa procedent d’una antiga porta de la piscina.

La primera iniciativa que recordarà el testimoni de la feina de les dones als safaretjos municipals es realitzarà el mes de maig en el marc de la festa Som Terra de Patrimoni, amb una activitat en aquest espai titulada Memòries líquides. Les veus dels safareigs, per part de la divulgadora i comunicadora Rosa Vendrell.

Singularitat de l’equipament

Fonts de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt manifesten que l’actuació als safareigs no només ha tingut com a objectiu dignificar un espai oblidat «sinó també posar en valor un actiu patrimonial i turístic més, que ens permetrà donar a conèixer la vida quotidiana dels nostres avantpassats», visibilitzant les feines de rentar la roba, abans que arribés l’aigua corrent a les cases, el seu ús social, és a dir, com a punt de trobada de les dones del poble, i explicant també el paper del món femení en la societat dels segles XIX i XX a casa nostra.

L’any de la construcció dels safareigs no es coneix amb certesa, per bé que la pedra de la llinda de la porta d’entrada porta gravada la data de 1820. Les tres basses que es conserven són ben diferents les unes de les altres. La de més endins, de pedra picada amb lloses grans; la del mig, també de pedra picada però amb rentadors individualitzats, i entre rentador i rentador hi ha una pedra plana que servia per deixar els coves o la roba; i, finalment la bassa més propera al carrer, que és la més baixa i s’utilitzava per esbandir la roba.

Tot i això es té coneixement de l’existència de dues casetes amb safareig a dins: una per a la roba dels malalts i l’altra per a la neteja de l’escorxador. Tot plegat explicita la singularitat d’aquests rentadors que sobresortiren d’entre els que eren comuns a l’època.

La rehabilitació i dignificació d’aquest espai respon a l’interès del municipi per posar en relleu el seu passat i el seu llegat patrimonial, amb iniciatives com ara la museïtzació de Cal Jaume Punto, antiga botiga, o com l’obertura de nous espais al Castell dels Comtes de Santa Coloma.