L'esborrany de Constitució no fa el castellà oficial

Tot i que és la llengua habitual de més de la meitat dels catalans, el castellà no tindria categoria d’idioma oficial en una Catalunya independent. Així ho recull el primer esborrany de Constitució que un grup d’experts ha elaborat i al qual la presidenta del Parlament donarà caràcter gairebé oficial, en rebre’l demà en audiència.

L’esbós té 148 articles, ha estat redactat per 17 juristes i és una síntesi d’un any de feina de tres equips. El primer estava liderat pel jutge Santiago Vidal, ara senador d’ERC; el segon, pel professor de la Universitat d’Arizona Oriol Vidal; i el tercer, per la sectorial d’enginyers de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), encapçalada per Joan Fonollosa. El document va ser elaborat al marge del Parlament per evitar que fos impugnat davant del Tribunal Constitucional (TC).

El text s’unirà als treballs que està realitzant la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del Parlament, que elabora informes sobre diferents constitucions, processos participatius, de com es redacten i de models de referèndums, i que està recorreguda al TC.

La Constitució catalana, segons el full de ruta, hauria de veure la llum després de les eleccions constituents del segon semestre de 2017. De moment, el que hi ha és una proposta de Carta Magna que fa la societat civil independentista i l’ofereix com a opció possible per al futur.

Segons un avanç de l’esborrany publicat ahir a El Punt Avui, només el català i l’aranès tindrien tractament de llengües «oficials», mentre que per al castellà s’ha optat per una fórmula que reconeix la «protecció dels drets de les persones que són castellanoparlants». El text assenyala que en la hipotètica república catalana s’hauria de protegir el «plurilingüisme», però no el «bilingüisme» com fins ara, perquè, segons argumenten els ponents, a Catalunya hi ha «molta gent que parla moltes llengües».

«No pretenem altra cosa que no sigui una eina per al debat, provocativa, per triturar-la si cal», va manifestar en declaracions a El Punt Avui un dels disset redactors, Jordi Domingo.

Cal recordar que recentment ha estat molt polèmic el manifest del Grup Koiné, que advocava per la normalització del català i la seva consideració com a «llengua territorial» de Catalunya.

Segons dades de la Generalitat, el 51% de la població té el castellà com a llengua habitual, davant del 36% que té el català, i del 7% que les té totes dues. La resta de percentatge són llengües estrangeres.

Es dóna la circumstància que dos dels tres textos que s’han emprat per elaborar l’esborrany de Constitució catalana atorgaven el màxim estatus lingüístic als dos idiomes, és a dir, que advocaven per una doble oficialitat de català i castellà.

A més, tant el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com el vicepresident, Oriol Junqueras, han defensat la cooficialitat del català i el castellà.

Segons una enquesta publicada per El Periódico la setmana passada, el 72% de la població catalana avala la tesi de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i considera que si Catalunya fos independent, tant el català com el castellà haurien de ser llengües oficials. Només el 23% dels enquestats opinaven que aquest rang únicament hauria de tenir el català.