Marta Rovira: 'ERC es pren les municipals com la primera volta de les plebiscitàries'

Per què ERC no ha pressionat més per tenir uns Pressupostos més socials?

Hauríem volgut més, però és molt difícil treure més recursos socials d’un Pressupost que no pot tenir aquestes partides, pel còmput global. Hem fet el màxim que hem pogut. Cal dir que són uns Pressupostos de transició, que ens han de permetre edificar l’Agència Tributària per, a partir del 27 de setembre, poder recaptar tots els recursos que generen els catalans, i destinar-los prioritàriament a la despesa social.

Saben que molta gent n’esperava més, d’una formació d’esquerres? Falten molts dies per al 27 de setembre...

És evident que amb els 100 milions més que hem aconseguit per a polítiques socials no n’hi ha prou, però l’esforç en polítiques socials que fan aquests Pressupostos, en termes relatius, tot i ser insuficient, és major que el que han fet Pressupostos anteriors.

També havien dit que no aprovarien mai més uns pressupostos autonòmics.

Sabíem que no ens permetran aconseguir aquells criteris de justícia social que volem per als nostres ciutadans. Però a partir del 27 de setembre podrem treballar pels pressupostos que de debò volem.

Per obrir delegacions al l’exterior sí que hi ha diners?

Hem de tenir només aquelles delegacions justes i necessàries per, en aquest moment tan històric que vivim, generar la complicitat suficient perquè el dia de demà, quan tinguem un mandat polític i democràtic a favor de la independència, se’ns pugui reconèixer a nivell internacional. Entenem que invertir en les estructures que ens han de permetre arribar a ser un estat és també invertir socialment, perquè aquest estat ens permetrà tenir tots els recursos i les plenes competències per fer realment polítiques socials. Jo em sento profundament socialdemòcrata. El meu objectiu a la política és treballar per la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Però no puc ser socialdemòcrata sense tenir les plenes competències i tots els recursos per poder destinar els instruments que faci falta per aconseguir aquests objectius.

Per què prioritzen estructures d’estat si encara no sabem si hi haurà una majoria que el voldrà, aquest estat?

El mandat per fer les estructures d’estat considerem que ja el tenim. És el mandat que provenia de les eleccions del 25 de novembre de 2012. Els ciutadans de Catalunya van decidir, per una majoria claríssima, que aquest país havia de poder votar sobre la independència, i que havia de posar tots els recursos necessaris per fer tota la feina prèvia per si eventualment guanyava la independència. La principal estructura d’estat que és l’Agència Tributària, a més, ja podia estar feta, perquè té cobertura estatutària. Nosaltres ja tenim competència i capacitat per tenir una Agència Tributària pròpia, perquè així ho diu l’Estatut, sempre i quan sigui consorciada amb la de l’Estat. Fins a dia d’avui ni tan sols havíem fet aquest primer pas que té cobertura legal i estatutària. No necessitem cap mandat per fer una Agència Tributària, ja el tenim.

Vigila ERC l’evolució de la construcció de les estructures d’Estat?

D’entrada el que hem recuperat des de la setmana passada, a banda de la comissió de pressupostos i de la comissió d’economia, que és on es tracten les principals qüestions de l’Agència Tributària, és la comissió de coordinació parlamentària. És una comissió de caràcter parlamentari, que es reunia cada dilluns, i que és aquell punt de trobada per poder anar escatint el que està fent el Govern al respecte.

Qui integra aqeusta comissió de coordinació parlamentària?

Hi sóc jo com a portaveu parlamentària, el Jordi Turull, portaveu parlamentari de CiU, i després cadascú dels dos determina, en funció de les matèries que hem de tractar, qui ens hi acompanya.

Dilluns el president Mas compareix a la comissió d’investigació parlamentaria sobre el frau i la corrupció. Creuen que ell no hauria donat explicacions, si ERC no l’hagués forçat?

Nosaltres havíem parlat amb CiU i amb el president i sabíem que el president volia comparèixer a la comissió d’afers institucionals, que és la comissió primera del Parlament, i vam entendre que ja estava bé que fos així. Però atès que s’anava demorant la compareixença i que anava sorgint també nova informació [sobre el cas de les ITV], ens va semblar que, com que no teníem una data damunt la taula, i així ho vam traslladar al Govern, era convenient que ho fes a la comissió d’investigació corresponent. Nosaltres no podem demanar que el president vingui a la comissió d’afers institucionals, perquè el reglament del Parlament diu que és el president qui ho ha de demanar directament. En no tenir nosaltres instruments per portar-lo a la comissió primera, ens va semblar oportú que ho fes tan aviat com fos possible a la comissió d’investigació. Entenem que és bo per al país, per als ciutadans, que no quedi cap ombra de dubte sobre si el president es va veure involucrat en una d’aquestes situacions que estem entre tots mirant d’escatir. Ens sembla que està bé que el president doni explicacions i confiem que així als ciutadans no els quedi cap dubte. Creiem que hem de ser molt exigents. Estem defensant un procés democràtic al nostre país, i la democràcia és transparència.

I la lleialtat al president?

Ens sembla que hauria de ser la mateixa. Nosaltres sempre hem dit que serem lleials al poble de Catalunya, amb el benentès que si el Govern i el president són lleials al poble de Catalunya, ens trobarem. Els ciutadans necessiten explicacions per poder quedar-se tranquils. És bo i positiu que els ciutadans puguin sentir de la seva veu que no hi ha res a témer i que podem continuar endavant.

Encara que això els comporti a vostès l’etiqueta de mal soci?

Nosaltres volem ser els socis més lleials del poble de Catalunya, i ens sembla que sent els socis més lleials del poble de Catalunya som els millors socis que pot tenir el Govern, també.

Els fa por que la ciutadania favorable a la independència es desencanti o es cansi si veu que el procés no avança tan com voldrien?

Crec que això ho sabrem superar. Nosaltres pensavem tenir, mercès al 9-N, el mandat polític i democràtic que necessitàvem. És evident que, per força major, tenim un nou escenari, que ha requerit per part de tots, reposicionar-nos i posar-nos d’acord. És evident que amb aquest escenari hi ha hagut moltes discrepàncies que s’han explicitat de forma pública i no han contribuït a motivar i il•lusionar els ciutadans. Hem de trobar la manera de fer-ho perquè ara tenim un acord sobre la taula. És un acord històric, i és l’acord definitiu, perquè a través d’unes eleccions els ciutadans podran decidir el futur polític del nostre país. Hem de recuperar la il•lusió pensant que tornem a tenir l’oportunitat a les nostres mans.

També creen incertesa les discussions sobre el full de ruta. Sembla que costa molt posar-se d’acord en coses petites, i això quan l’objectiu que es pretén és de molta major envergadura.

El full de ruta pràcticament està acordat. En les properes setmanes el podrem explicar. El full de ruta no ha de ser només de CiU i ERC, ha de ser un full de ruta àmpliament compartit per tots els partits polítics que fins ara havíem anat junts en tot el procés històric, que està per sobre de tots nosaltres.

És qüestió de setmanes anunciar l’acord del full de ruta, o de mesos?

Tothom està fent les reflexions internes oportunes, des de les entitats socials fins als partits polítics. Això és positiu i és bo. Penso que molt abans de les eleccions municipals cal que hi hagi aquest acord.

Perquè les municipals també comporten una dinàmica quees presta a xocs entre els partits?

No ho hem de dramatitzar, això, perquè és clar que és una dinàmica de confrontació de projectes, en això consisteix la política, tant a nivell nacional com a nivell local. Hem de positivitzar-ho. En front de la confrontació i la crítica dels projectes que presenti tothom, dins del respecte, això és pluralisme polític.

Dintre d’aquesta crítica a positivitzar entraria la que els fa el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida?

Jo no desisteixo de convèncer el senyor Duran que els nostres posicionaments i els majoritaris de la societat catalana són els millors per al futur del nostre país. No opinaré més enllà en aquesta qüestió.

Es plantegen les municipals com una primera volta per superar CiU?

Nosaltres hauríem volgut que les eleccions al Parlament haguessin estat abans de les municipals. Les municipals haurien estat municipals, i punt. Ara són després, així que les municipals es plantegen amb una certa vocació , també, de procés. Entenem que són com una primera volta del que ha de venir després, que són les plebiscitàries. Volem que la gent entengui que el que farem des dels nostres ajuntaments és bastir la base perquè el procés de transició nacional sigui un èxit. Cada poble i cada ciutat és un món diferent. Hi ha pobles i ciutats on CiU i ERC tenen una tradició de treball conjunt i la dinàmica de treball és molt natural i no hi haurà una competència ferotge, perquè les eleccions es presenten amb un final de projecte compartit. En altres llocs la dinàmica és la contrària. És evident que les municipals queden tocades pel procés nacional. No podem anar a les municipals sense visualitzar que els ajuntaments seran clau. Com més sobiranistes siguin, millor per després poder desenvolupar tot el projecte de transició nacional.

La llista de Tarragona que lidera Pau Ricomà incorpora molta gent procedent d’altres formacions, i també molts independents. No és en certa manera menystenir les bases?

Jo crec que és precisament la feina de la cantera i les bases. Aconseguir obrir el partit és mèrit de tots i forma part de la responsabilitat i l’esforç col•lectiu. És un orgull que ERC porti anys treballant així. Jo crec que és el que ens pertoca fer com a partit polític del segle XXI. Un partit polític ja no són només les bases i els seus militants. Aquesta és una visió caduca. En una societat en la que els moviments socials molts cops van per davant dels partits polítics, el que hem de fer els partits és obrir-nos i cooperar amb persones individuals que són representatives de determinats àmbits. Posem les nostres llistes al servei del país. Agraeixo l’esforç que fa la gent d’ERC d’anar a buscar els millors referents en cada àmbit per integrar-los en el projecte.

Tarragona és un punt estratègic per a ERC?

Sí. Volem recuperar representació a l’Ajuntament i donar aquest missatge que ERC vol que en ell mateix hi conflueixin diferents àmbits i criteris de país.

I Reus? Les aigües baixen tranquil•les després de la marxa d’Àlfred Pitarch?

Hem de treballar el projecte. Encara no he tingut l’oportunitat de conèixer Noemí Llauradó, la candidata. Espero un dia poder anar i animar-los. Un nou Reus és possible.

Podemos al Govern central pot ser un aliat, o més aviat una nosa?

Jo crec que Podemos és un aliat en la lluita per recuperar les institucions públiques per posar-les al servei de la ciutadania. Això ha de passar a l’Estat espanyol i ha de passar a Catalunya. Els ciutadans han de recuperar la sensació que les institucions polítiques els són útils,que la política els és útil, i que treballem per millorar la seva vida. Jo crec que Podemos és estratègic en aquest sentit; per tant, hem de treballar conjuntament en aquells aspectes en què sumem.

I pel que fa a la independència?

Veurem com s’acaben posicionant. Estem a l’espera. Hi ha certa ambigüitat. Sembla que últimament puguin arribar a reconèixer que Catalunya és una nació, i això ja porta implícit que tenim el dret a decidir. Esperem que l’evolució sigui en aquest sentit. Estem a l’expectativa.

Pot erosionar Podemos les expectatives d’ERC a l’àrea metropolitana?

Jo crec que a l’àrea metropolitana hi ha un sentiment molt clar de molta població que pensa que cal fer un esforç rotund i radical per agafar les institucions i posar-les al servei dels ciutadans. Podemos és una opció que planteja clarament aquesta opció i pot entrar-hi amb força. Però ERC també planteja una revolució democràtica per donar l’oportunitat als ciutadans de poder canviar-ho tot.

Però aquesta revolució democràtica que diuen vostès, molta gent no creuen que la puguin fer, i els retreuen que van de la mà d’un partit que té la seu embargada per presumpta corrupció.

No depèn d’ERC, depèn dels ciutadans. Veurem el 27 de setembre quants opten perquè hi hagi una revolució democràtica, i en quin sentit volen que sigui aquesta revolució democràtica.

La manca a Catalunya d’una Llei electoral pròpia i el fet que no valgui el mateix un vot a la Conca de Barberà que un vot a l’Hospitalet del Llobregat dificulta que les properes eleccions puguin ser considerades plebiscitàries?

No. Les eleccions seran ordinàries. El que necessitem al final és una majoria de diputats independentistes al Parlament. Si en aquests moments la tinguéssim, podríem començar a exercir la independència, perque tindríem el mandat. Hi ha hagut eleccions que, sense ser plantejades d’entrada com a plebiscitàries, les hi han convertit perquè diversos partits a favor de la independència han aconseguit la majoria de diputats. Això és el que anem a fer aquí. No anem a fer un referèndum en forma d’eleccions. Anem a unes eleccions en les que demanem el suport majoritari als projectes independentistes, per tenir un mandat que serà a favor de la independència.