Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Martin McGuiness mor als 66 anys

L'exviceprimer ministre d´Irlanda del Nord i líder històric de l'IRA va ser una de les figures clau dels acords de pau

ACN

Whatsapp
Gerry Adams (esquerra) i Martin McGuinness (dreta)

Gerry Adams (esquerra) i Martin McGuinness (dreta)

L’exvicepresident d’Irlanda del Nord i líder històric de l’IRA Martin McGuiness ha mort aquest dimarts als 66 anys després d’una curta malaltia, segons ha confirmat el seu partit, el Sinn Féin, en un comunicat de premsa. McGuiness va ser una de les figures clau del procés de pau al seu país. Després de ser des del 2007 el número dos del govern de coalició d’Irlanda del Nord, on s’aplegaven republicans i unionistes, McGuiness va dimitir del càrrec el passat 9 de gener, provocant la caiguda del govern i la convocatòria de noves eleccions. Poc després, va anunciar que no es tornaria a presentar per culpa d’una malaltia rara, l’amiloidosis, que ha acabat sent terminal.

En un comunicat, el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha assegurat que McGuiness va ser “un republicà apassionat que va treballar sense descans per la pau i la reconciliació i per la reunificació del seu país”. “Però per sobre de tot estimava la seva família i la gent de Derry i n’estava immensament orgullós”, ha afegit.

McGuiness, que va treballar al govern nord-irlandès amb l’històric líder unionista Ian Paisley, després amb Peter Robinson i finalment amb Arlene Foster, amb qui no es va acabar d’entendre, va passar de ser una de les figures líders de la lluita armada a un dels elements clau del procés polític.

Durant el seu temps al govern d’Irlanda del Nord, Martin McGuiness va trobar-se, fins i tot, amb la reina Elisabet II. Durant les celebracions del seu 90è aniversari, la monarca va bromejar amb McGuiness que “encara” estava viva.

Tot i que ja havia anunciat que deixava la política, la mort de McGuiness arriba en un moment delicat a Irlanda del Nord, en plenes negociacions per formar un nou govern, i amb dubtes sobre les conseqüències que implicarà el Brexit en el territori. El Sinn Féin, de fet, reclama la convocatòria d'un referèndum sobre la reunificació amb el conjunt d'Irlanda.

La líder del Partit Demòcrata Unionista (DUP) i primera ministra d'Irlanda del Nord fins a les darreres eleccions, celebrades el 2 de març, Arlene Foster, ha destacat en un comunicat "la significativa contribució de McGuiness al procés de pau". "Durant gairebé una dècada va servir els ciutadans d'Irlanda del Nord i va ser una figura clau per transformar el moviment republicà i conduir-lo cap a posicions pacífiques i democràtiques".

Tot i les "diferències inevitables" que els separaven, Foster, que es troba en plenes negociacions amb el Sinn Féin per formar govern, ha subratllat el "desig compartit" amb McGuiness d'aconseguir més competències per Irlanda del Nord.

Excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), McGuiness està vinculat amb els anys més sagnants del conflicte a Irlanda del Nord, incloent-hi un dels episodis més tràgic, l'anomenat 'Bloody Sunday', on 14 civils catòlics nord-irlandesos que es manifestaven a favor dels drets civils van morir a trets de soldats britànics l'any 1972 a la ciutat de Derry.

Tot i que el mateix McGuiness va assegurar que dos anys després, el 1974, ja havia abandonat l'IRA alguns experts en seguretat asseguren que va continuar sent una de les figures claus del grup armat fins a mitjans dels 80.

 

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También