Mas considera que la meitat de la CUP es va aliar amb els poders de l'Estat que li volien 'tallar el coll'

L’expresident de la Generalitat Artur Mas acusa la meitat de la CUP d’haver-se aliat amb els poders de l’Estat que li volien «tallar el coll» i haver aconseguit junts que no tornés a ser el cap de l’Executiu català.

«Jo era el personatge més perseguit dels poders de l’Estat. Em volien, no literalment, tallar el coll. I quina aliança van trobar a Catalunya? L’aliança que van trobar va ser la meitat de la CUP», critica en una entrevista del Punt Avui Televisió emesa ahir, en què també participa el president Carles Puigdemont.

Mas parla de la meitat de la CUP perquè el partit es va mostrar dividit sobre si havia de seguir com a president, i mostra la seva perplexitat perquè els anticapitalistes s’hagin aliat contra els poders contra els que precisament diuen que lluiten: «Són coses curioses».

La diputada de la CUP Anna Gabriel va ser una de les principals detractores que Mas fos president i aquest critica que, mentre ella segueix amb l’acta de diputada, ell ha renunciat en benefici del procés sobiranista. «Anna Gabriel ha demostrat més ganes de tenir càrrec que jo mateix. Aquells que presumeixen de no voler càrrecs, a l’hora de la veritat estan més enganxats al càrrec que aquells que som vistos com els que no els volem deixar», diu.

Mas defensa que el pacte de governabilitat entre JxSí i la CUP, que va suposar la seva renúncia al càrrec, obliga els anticapitalistes a votar sempre en el sentit de JxSí quan «l’estabilitat del Govern estigui en risc». Segons la lectura que en fa Mas del pacte, això obliga la CUP a aprovar els Pressupostos de 2016 que la Generalitat presenti en les pròximes setmanes: «La CUP està a prova de la seva paraula, que no és poca cosa».

‘Porto l’acord a sobre’

L’expresident afirma que si la seva renúncia ha de valer per a alguna cosa és perquè hi hagi aquesta estabilitat fins al final de la legislatura i avisa que té molt present el pacte que van signar Junts pel Sí i la CUP: «Jo porto l’acord sempre a sobre».

Malgrat la distància que ara el separa de la CUP, Mas no es penedeix d’haver abraçat David Fernández el 9 de novembre de 2014 –durant la celebració del procés participatiu– quan aquest era líder dels anticapitalistes al Parlament.

«Ho tornaria a fer. No va ser una abraçada política, va ser personal. Tinc una relació personal, cordial i de certa amistat» amb Fernández, explica Mas sobre aquell gest.

El president de la Generalitat i successor de Mas, Carles Puigdemont, afirma, per la seva banda, que els propers divuit mesos «no hi haurà cap pas definitiu que no estigui avalat per la gent». Aquesta legislatura acabarà «amb una pantalla democràtica»; «ja veurem en quins termes». En una setmana de declaracions sobre el calendari del procés, Puigdemont assegura a l’entrevista que no farà causa si es necessita un mes «més o menys per fer les coses bé».

Puigdemont garanteix que el Govern, el Parlament i la legislatura no tindran «ni un sol minut de buit legal, ni un sol moment d’inseguretat jurídica». Ara bé, creu que no han de «cometre la ingenuïtat d’explicar fil per randa cada fase» del que volen fer. «Si ho plantegem en termes de desobediència ens equivocarem, nosaltres ho plantegem en termes de legalitat», matisa.

Mas no descarta que pugui haver-hi «moment de conflicte» però que és «important» mostrar que el Govern és «seriós» i que si arriba el conflicte serà perquè «se substitueix la llei espanyola per la catalana». «I amb totes les garanties democràtiques», conclou Puigdemont.