Mig miler de nenes catalanes han tornat a l'Àfrica després de patir l'ablació genital

Per la pressió policial quan viatgen als països d´origen dels seus pares

19 mayo 2017 20:21 | Actualizado a 21 mayo 2017 21:26
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

L’antropòloga Adriana Kaplan, que treballa des de fa 25 anys en la prevenció de la mutilació genital femenina, reclama al Govern que sigui el personal sanitari i docent el que faci la prevenció d’aquesta pràctica i no els Mossos d’Esquadra com passa ara. Kaplan considera que el nou Govern de Carles Puigdemont hauria de «prendre cartes en aquest assumpte» i invertir la tendència per la qual la policia intervé en el moment en què es coneix que les nenes viatjaran a un país africà on es practica la mutilació genital femenina.

«La policia no pot liderar la lluita contra la mutilació genital femenina», defensa l’experta, que porta a terme les investigacions de la Fundació Wassu-Universitat Autònoma de Barcelona a Gàmbia i a Espanya. Segons dades de la Fundació, en els últims tres anys unes 490 nenes –432 de les quals d’origen gambià– han viatjat a Gàmbia i altres països africans on es practica la mutilació, i no han tornat a Catalunya.

El fet que les nenes no tornin a Catalunya –cosa que no passa amb els nens de les mateixes famílies– podria estar relacionada amb les actuacions policials que s’han dut a terme en diverses poblacions catalanes, majoritàriament de la província de Girona.

Aina Mangas, també antropòloga, i infermera que elabora la seva tesi doctoral sobre la mutilació genital femenina a Catalunya, considera que l’atenció a aquestes nenes hauria de donar-se des del naixement als centres d’atenció primària i les escoles, i al llarg de la seva vida, i no esperar que viatgin al país dels seus pares per protegir-les.

«Hi ha professionals de la salut i la docència amb ganes de formar-se en aquest tema, però no ho poden fer perquè els és impossible acudir a les jornades o reunions de coordinació», va dir Mangas. A parer d’Adriana Kaplan, «és una qüestió de voluntat política: si els Mossos poden formar-se i organitzar jornades, per què els metges i infermeres i els mestres no?», es preguntà.

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, que es commemora avui, Kaplan assenyalà que unes 24.000 nenes i adolescents residents a Espanya estan en risc de patir-la.

Comentarios
Multimedia Diari