Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'No vam marxar d'Unió ara fa un any per anar a parar a CDC'

Entrevista a Núria de Gispert, expresidenta del Parlament, dirigent de Demòcrates

M.Victòria Bertran

Whatsapp
Núria de Gispert va ser dimarts a Salou i a Tarragona per presentar el projecte de Demòcrates. Lluís Milián

Núria de Gispert va ser dimarts a Salou i a Tarragona per presentar el projecte de Demòcrates. Lluís Milián

- Vostè es considera representant de la nova política?

- Considero que sóc una representant de la nova política si entenem que Demòcrates de Catalunya és un partit nou, jove però amb unes arrels molt antigues –que no antiquades–, que aposta per la transparència, la radicalitat democràtica i la regeneració política, i que és lliure i no deu res a ningú.

 

- Aquests trets de radicalitat democràtica que segons vostè té Demòcrates, com es fan visibles per al ciutadà?

- Entre altres coses, no tenim militants, sinó voluntaris, que poden ajudar el partit amb una quota o amb temps. Rebutgem funcionar amb crèdits perquè no volem dependre de ningú.

 

- Demòcrates corre el risc de ser absorbit per la nova CDC?

- No. Respectem molt el camí que està fent ara CDC, però no vam marxar d’Unió Democràtica ara fa un any per anar a parar a CDC. Vam marxar d’Unió perquè aquell projecte ja no era el nostre, perquè nosaltres defensem la independència de Catalunya.

 

- CDC sí que la té, la voluntat d’absorbir Demòcrates, oi?

- Ells voldrien, sí, però som i volem seguir sent un partit diferent. Una altra cosa és que en el futur puguem fer, com per a les generals del 20-D, una coalició electoral puntual. Jo entenc que CDC ens vulgui, perquè el salt que nosaltres vam fer els va agradar molt. No només els va agradar, sinó que crec que els vam fer un gran favor perquè es van treure de sobre un ròssec...

 

- Es refereix a Josep Antoni Duran Lleida? Com conserva la seva imatge un any després de l’escissió?

- La imatge de Duran la tinc una mica en nebulosa. Ha passat un any i sembla que faci més temps. Han passat moltes coses.

 

- Van ser difícils aquells dies?

- Els vam viure amb moltíssima tensió. Va ser un moment complicat i difícil, fins i tot emocionalment, però vam fer el pas que havíem de fer. Vam crear primer la plataforma, Hereus UDC 1931, i després el partit, Demòcrates de Catalunya. A vegades penso ‘llàstima no haver-ho fet abans’.

 

- Decebuts per no haver reeditat per al 26-J la coalició amb què van concórrer el 20-D?

- Nosaltres vam fer una proposta. Reagrupament, Mes, Solidaritat i Demòcrates hauríem pogut sumar amb CDC. Demanàvem que el cap de llista fos un independent acceptat per tots, i que Francesc Homs fos el número dos. CDC no ho van acceptar, no volien perdre el nom del partit aquest cop.

 

- Per a qui demanaran el vot?

- El consell nacional de Demòcrates ha decidit recomanar el vot a CDC o ERC. Demòcrates hem de preparar-nos per a les eleccions al Parlament i les municipals. De fet, què hi anem a fer, a Madrid? Si el que pretenem és desconnectar i anar cap a la independència, què hi anem a fer, després de quatre mesos que no s’hi ha fet res?

 

- Però recomanen votar CDC o ERC, i no la CUP. Per què?

- No, a la CUP, no. A mi m’han decebut. Contínuament creen problemes. A mi ja no em tornaran a enganyar. Estic absolutament en desacord amb aquesta mena de xantatge que acostumen a fer. Per al procés són més un llast que un impuls. No ajuden, i la gent del carrer ho sap. Són un fre per al full de ruta.

 

- Per què Demòcrates advoca per un referèndum unilateral d’independència?

- Jo crec que ara estem en un impasse. Ens pot convenir plantejar un referèndum unilateral sobre la independència per tenir visibilitat internacional.

 

- De què serviria aquest referèndum unilateral d’independència?

- El 27-S va ser un moment potent, perquè les forces independentistes vam obtenir el 48% dels vots. Però ens van faltar com a mínim dos punts i mig, i els hem d’aconseguir. Cal obtenir-los en un següent pas.

 

- Com es convocaria?

- Caldria convocar eleccions i que tots els partits es mullin i diguin al seu programa que, si guanyen, faran un referèndum unilateral al cap de quinze dies.

 

- Un altre 9-N?

- En aquest cas reblat per unes eleccions. Pot ser una opció per tancar el full de ruta.

 

- No és un pas enrere?

- Jo crec que no. A més, així la gent tornaria a estar animada.

 

- La convocatòria no seria impugnada al Constitucional?

- Se sabria a tot el món i això ens donaria visibilitat internacional. Per molt que hi hagi grups que estiguin treballant en la futura Constitució catalana, el text haurà d’acabar al Parlament, on s’haurà de debatre amb tots els partits... Si això està una mica parat, busquem una alternativa. Hem de fer alguna cosa.

 

- Confia en l’ajut de la comunitat internacional?

- Jo hi confio, però cal que nosaltres fem abans alguna cosa. Si un dia aconseguim que, en unes eleccions, una majoria inqüestionable voti a favor de la independència en un referèndum, ens miraran amb uns altres ulls. Això sí, mentre, hem de seguir fent camí. La gent necessita projectes il·lusionants.

 

- Vostè ara ja la diu, la frase ‘Espanya ens roba’?

- A veure... Jo no sóc de dir aquest tipus de frases... Puc dir el mateix d’una altra manera, perquè en comparteixo el sentit, claríssimament. Sabem, perquè ho hem viscut, que l’ofec de l’Estat ha sigut enorme, i més en uns moments que han estat molt difícils des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi.

 

- La seva conversió independentista ha estat de les més sonades. Va ser progressiva o hi va haver alguna cosa que va marcar un abans i un després?

- La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut em va fer caure la bena dels ulls. Jo crec que aquell dia moltíssima gent va canviar el xip.

 

- Però vostè es va fer independentista el 2010?

- No. El ‘clic’ va ser la manifestació massiva de l’Onze de Setembre del 2012. Vaig quedar impressionada per la quantitat de gent, per l’ambient reivindicatiu però festiu, pacífic, positiu... Vaig pensar que havíem d’escoltar la gent. Jo pensava ‘no sóc independentista, però m’hi estan portant’. Jo no veig cap altra sortida per Catalunya que no sigui la independència.

 

- Si li haguessin dit aquella Diada del 2012, que, al cap de quatre anys, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la rellevaria a vostè al capdavant de la Cambra, què?

- No m’ho hauria cregut de cap manera.

 

- Quins consells li ha donat vostè a Carme Forcadell?

- Que estigués tranquil·la perquè l’administració parlamentària funciona molt bé perquè hi ha molt bons professionals. Ara, li vaig recomanar molta til·la, perquè la política catalana és molt tensant.

 

- Ha canviat molt l’ambient al Parlament els darrers anys?

- Molt. El bon vocabulari i les formes s’han anat perdent.

 

- La crispació, qui l’ha dut?

- Crec que la gran diversitat de formacions. Primer va entrar Solidaritat Catalana per la Independència, que creaven conflicte més que Ciutadans en aquell moment. Després el PP es va espanyolitzar molt per competir amb Ciutadans, i aquests dos es confronten alhora amb els independentistes. Cal molta til·la.

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También