El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Els exàmens com avaluadors de coneixements en el seu sentit tradicional i memorístic no són útils per a l'aprenentatge i han de canviar el seu enfocament cap a sistemes en què els alumnes demostrin que són capaços de resoldre problemes amb els seus coneixements, ha dit en una entrevista amb Efe el doctor en Pedagogia Jordi Viladrosa.
La majoria dels estudiants estan aquests dies immersos en processos d'exàmens o de recuperacions tradicionals, un sistema d'avaluació que, segons el pedagog, "s'hauria de reenfocar i conviure amb altres mètodes de valoració de coneixements".
"No tot el coneixement ponderat d'una matèria pot dependre de l'avaluació a partir d'un únic examen", defensa Viladrosa, que també és vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.
"Té sentit a la Facultat de Dret elaborar un examen en el qual els alumnes demostrin que han memoritzat el Codi Penal, o és millor exposar un cas en el qual demostrin que són capaços d'aplicar les lleis per resoldre-ho?", s'ha preguntat el pedagog.
Si es pretén fomentar una educació competencial, "és clar que és més important saber valorar coneixements i comptar amb una memòria aplicada que limitar-nos a memoritzar-los", tot i que algunes dades "inevitablement s'han d'aprendre", segons l'expert.
Viladrosa considera que l'examen "és una bona eina" per valorar coneixements, però que ha de tenir "una accepció diferent a la tradicional, amb una finalitat i un enfocament lligat a la metodologia" i cal combinar amb altres sistemes d'avaluació.
És aquest sentit, proposa que els professors "aprenguin a avaluar" i aconsella que "l'autoavaluació i l'avaluació en equip, la feina per projectes o la resolució de casos pràctics" siguin "altres eines que ajudin a saber si s'han aconseguit els objectius proposats en l'assignatura i si els alumnes són capaços d'aplicar els seus coneixements".
Viladrosa considera que l'error "té valor pedagògic i forma part d'un procés d'aprenentatge", en el que "és bàsic poder identificar l'error i plantejar exàmens que fomentin el sentit crític dels estudiants".
Per a l'expert, a partir de les noves tecnologies, els estudiants compten amb moltes més fonts d'informació que abans, l'aplicació de les quals "s'han de poder avaluar amb criteri".
La professora d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Modesta Pousada, assegura que "absorbir tot el contingut, estudiar dur per repetir o abocar no és un aprenentatge significatiu", i que el coneixement ha de "servir per resoldre situacions reals".
Per a la investigadora, "l'avaluació deu ser una eina útil per millorar, un instrument que estableixi un diàleg entre el professor i l'estudiant, que al llarg del procés vagi veient què va aprenent i què ha de rectificar".
Els alumnes universitaris "no veuen l'avaluació com una eina útil per millorar, sinó que està més vinculada amb la finalitat de posar una nota", segons un estudi elaborat pel Ministeri d'Economia, que analitza l'impacte dels mètodes d'avaluació educativa a la universitat, en l'elaboració del qual ha participat la doctora en Tecnologia i Educació de la UOC Nati Cabrebra
Per a aquesta investigadora, "les maratons i els 'esprints' d'última hora per aprovar els exàmens que fan els alumnes cada vegada tenen menys sentit".
Els exàmens com avaluadors de coneixements en el seu sentit tradicional i memorístic no són útils per a l'aprenentatge i han de canviar el seu enfocament cap a sistemes en què els alumnes demostrin que són capaços de resoldre problemes amb els seus coneixements,
ha dit el doctor en Pedagogia Jordi Viladrosa. La majoria dels estudiants estan aquests dies immersos en processos d'exàmens o de recuperacions tradicionals, un sistema d'avaluació que, segons el pedagog, "s'hauria de reenfocar i conviure amb altres mètodes de valoració de coneixements".
"No tot el coneixement ponderat d'una matèria pot dependre de l'avaluació a partir d'un únic examen", defensa Viladrosa, que també és vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.
"Té sentit a la Facultat de Dret elaborar un examen en el qual els alumnes demostrin que han memoritzat el Codi Penal, o és millor exposar un cas en el qual demostrin que són capaços d'aplicar les lleis per resoldre-ho?", s'ha preguntat el pedagog.
Si es pretén fomentar una educació competencial, "és clar que és més important saber valorar coneixements i comptar amb una memòria aplicada que limitar-nos a memoritzar-los", tot i que algunes dades "inevitablement s'han d'aprendre", segons l'expert.
Viladrosa considera que l'examen "és una bona eina" per valorar coneixements, però que ha de tenir "una accepció diferent a la tradicional, amb una finalitat i un enfocament lligat a la metodologia" i cal combinar amb altres sistemes d'avaluació.
És aquest sentit, proposa que els professors "aprenguin a avaluar" i aconsella que "l'autoavaluació i l'avaluació en equip, la feina per projectes o la resolució de casos pràctics" siguin "altres eines que ajudin a saber si s'han aconseguit els objectius proposats en l'assignatura i si els alumnes són capaços d'aplicar els seus coneixements".
Viladrosa considera que l'error "té valor pedagògic i forma part d'un procés d'aprenentatge", en el que "és bàsic poder identificar l'error i plantejar exàmens que fomentin el sentit crític dels estudiants".
Per a l'expert, a partir de les noves tecnologies, els estudiants compten amb moltes més fonts d'informació que abans, l'aplicació de les quals "s'han de poder avaluar amb criteri".
La professora d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Modesta Pousada, assegura que "absorbir tot el contingut, estudiar dur per repetir o abocar no és un aprenentatge significatiu", i que el coneixement ha de "servir per resoldre situacions reals".
Per a la investigadora, "l'avaluació deu ser una eina útil per millorar, un instrument que estableixi un diàleg entre el professor i l'estudiant, que al llarg del procés vagi veient què va aprenent i què ha de rectificar".
Els alumnes universitaris "no veuen l'avaluació com una eina útil per millorar, sinó que està més vinculada amb la finalitat de posar una nota", segons un estudi elaborat pel Ministeri d'Economia, que analitza l'impacte dels mètodes d'avaluació educativa a la universitat, en l'elaboració del qual ha participat la doctora en Tecnologia i Educació de la UOC Nati Cabrebra
Per a aquesta investigadora, "les maratons i els 'esprints' d'última hora per aprovar els exàmens que fan els alumnes cada vegada tenen menys sentit".
