Per què els incendis són cada cop més devastadors?

La península Ibèrica és una zona d’alt risc per als incendis forestals. És la conclusió a la qual ha arribat Nacions Unides després d’analitzar les causes que provoquen que els incendis forestals siguin cada cop més devastadors. Entre elles es troba el canvi climàtic, que comporta una modificació en el model de foc forestal. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, hi haurà més incendis amb més superfície afectada i de major intensitat. A les qüestions climàtiques cal sumar la manca de manteniment dels boscos, la substitució de les espècies autòctones i el factor humà. 

Els boscos de la península Ibèrica han arribat exhausts a la tardor. Després d’un estiu en què ha plogut un 75% menys del que és habitual, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el mes d’octubre ha començat amb un 25% menys de pluges. Aquesta manca de precipitacions ha provocat nivells molt baixos d’humitat, que units a les altes temperatures i forts vents conformen l’escenari idoni per a una propagació ràpida i descontrolada de les flames. 

Els efectes del canvi climàtic es converteixen en una amenaça 

Els efectes meteorològics del canvi climàtic es converteixen en una amenaça per al propi medi ambient. Els experts apunten a l’augment de les temperatures i la sequera com a conseqüències directes de l’escalfament global. Unes condicions que provoquen les anomenades tempestes seques. Aquestes es produeixen quan hi ha tan poca humitat en nivells baixos que la pluja s’evapora abans d’arribar a terra. En canvi, es produeixen molts llamps i el seu efecte no queda alleujat per la pluja. L’impacte del llamp a terra pot ser la guspira que iniciï un incendi forestal.

Manca de manteniment

Als canvis meteorològics cal sumar diferents factors derivats de la intervenció de l’home a la natura que lluny d’actuar com a mesures de prevenció d’incendi posen en risc la integritat dels boscos. En primer lloc, una deficient gestió dels boscos per part de les autoritats provoca l’acumulació de brossa als vorals o de males herbes que multipliquen el material inflamable en cas d’incendi. 

El poc rendiment econòmic de la fusta i l’escassa utilització de la biomassa estarien entre les causes de l’escàs manteniment dels boscos. La biomassa és tota la matèria viva present a l’ecosistema, en aquest cas als boscos, que pot ser aprofitada com a combustible. Per aquest motiu, la biomassa és altament inflamable i només uns rajos de sol intensos serien suficient perquè s’incendiés. 

La responsabilitat privada també és clau en la prevenció

La responsabilitat privada també és clau en la prevenció. El progressiu abandonament de les zones rurals ha deixat desatesos camps de cultiu que provoquen que el foc no tingui aturador. Tradicionalment, els pagesos tenien cura de les seves terres i d’aquesta manera les defensaven del foc. Els pocs propietaris que queden haurien de canviar les pràctiques agrícoles tradicionals arran de la nova realitat provocada pel canvi climàtic. Els pagesos fan servir la crema controlada com a mètode per tal d’afavorir els conreus, el pasturatge i la caça. Aquestes pràctiques acostumaven a fer-se amb l’arribada de la tardor, però ara suposen una amenaça per a la supervivència del bosc i, per tant, del propi motor econòmic de la zona. 

Espècies no autòctones 

La davallada de l’agricultura va incitar a alguns pagesos a diversificar la seva font d’ingressos. Per aquest motiu, en terres poc rendibles van repoblar els boscos amb espècies d’arbres no autòctones com l’eucaliptus o el pi. Totes dues molt més inflamables que el roure o l’alzina, les espècies pròpies de la zona. A banda d’introduir un potencial perill en cas d’incendi, la inclusió d’espècies alienes provoca la modificació de l’ecosistema. 

L’ecosistema és el conjunt d’organismes vius i el medi en què es relacionen. Arran de la necessitat de convivència mútua, existeix un equilibri natural dins de cada ecosistema. Quan aquest s’altera ja sigui per la introducció de noves varietats d’arbres o pel canvi climàtic, es trenca també la pròpia convivència. 

No cal oblidar tampoc les conseqüències fatídiques que els piròmans provoquen als boscos. Els darrers incendis a Galícia i Portugal, amb més de 150 focus actius simultàniament, molts d’ells vorejant una mateixa carretera, en són una mostra. 

Dijous el jutjat va dictar presó provisional sense fiança per un home de 55 anys detingut com a presumpte autor d’un delicte d’incendi forestal «d’especial gravetat» per causar un foc d’una hectàrea en una finca familiar.

Greenpeace recorda que el clima i la meteorologia estan relacionats amb la virulència de l’incendi, la velocitat de propagació, la dificultat d’extinció i el risc per a les vides humanes. Davant d’aquesta realitat, la conservació dels nostres boscos queda, més que mai, en la implicació de tots per protegir la natura així com la realitat social i econòmica de la zona.