‘Poisson d’Avril’: El dia de la vacunació europea tindrà 72 hores

Serà un dia tan llarg com si fossin tres dies diferents un darrera de l’altre. El dia de la vacunació europea, començara el diumenge 26 de Sant Esteve i acabarà el dimarts 29 d’aquest mes de desembre, passant inevitablement pel dilluns 28, Dia dels Innocents.

A Europa també existeix això del sentit de l’humor col·lectiu o social i els Sants Innocents són el primer d’abril. Dels enganys infantils, de les mentides divertides per pendre el pel als amics i als veïns els francesos en diuen Poisson d’Avril i pot ser per això, per desconeixement dels Innocents, la Comissió d’Ursula Von der Leyen no ha tingut por de fer riure a la gent en ple desembre.

«Som un continent de 450 milions d’habitants i 27 països», ha dit Eric Mamer, portaveu d’Ursula Von der Leyen com si la presidenta de la Comissió Europea acabés de descobrir el món que institucionalment fa un any que representa pot ser perquè no s’esperava que el govern del seu propi país decidís de començar el procés sense esperar-ne d’altres?

El pols per accelerar la vacunació té poc a veure amb aquella baralla per guardar mascaretes de la primera onada

«De nord a sud i d’est a oest les coses poden no ser el mateix», ens deia Eric Mamer amb to de professor com si les petites empentes alemanes obliguessin a les institucions a tornar escola per recordar qui són aquí els que manen.

I el cert és que Alemanya, durant algunes hores, ha estat l’únic país que sabia amb certesa quin dia començava a vacunar: el diumenge 27 de desembre.

Vint-i-quatre hores abans que el ministre alemany de Sanitat, Jens Spahn, ho anunciés a la premsa, Von der Leyen havia declarat literalment, «comencem a vacunar l’abans possible, junts, comencem els 27 el mateix dia i amb la mateixa unitat que estem fent front a la pandèmia». Va ser una intervenció davant els eurodiputats.

Era també després que Alemanya forcés a l’Agència Europea del Medicament a accelerar el seu pas perquè no s’entenia com una farmacèutica parcialment alemana, Pfizer-BioNTech, estigués enviant vacunes a tota arreu menys a Alemanya.

L’EMA va haver de corregir el calendari i convocar la reunió per donar la llum verda a la nova vacuna el dilluns 21 enlloc del dimarts 29 de desembre i a les institucions, a on puntualment se’ns reiterava que l’Agència Europea anava a poc a poc perquè primava la seguretat més que ningú, es va canviar el discurs.

És clar que el pols per accelerar ara l’inici de la vacunació té poc a veure amb aquella baralla per guardar mascaretes prohibint per llei que puguessin sortir de les fronteres nacionals d’Alemanya i de França. Allò va ser tant greu que va marcar la gestió de la primera onada. Tant greu que la Comissió va preferir emmudir.

Des de llavors, Von der Leyen canvia la seva americana un cop al dia o dos per enregistrar un vídeo amb missatge Covid i l’objectiu d’explicar als ciutadans que Brussel·les existeix i treballa per protegir-los com a europeus.

La feina és dura. La pandèmia deixa un balanç europeu de 3.000 morts al dia i massa interrogants pendents. Els governs diuen que sí a la coordinació però segueixen fent al seu territori el que creuen millor mentre la Comissió i el Parlament Europeu omplen l’espai de sons, aproven recomanacions de caire general que no obliguen a res i convoquen reunions en les quals les imatges primen per sobre les paraules. Imatge hagués hagut de ser aquest acte europeu, simbòlic i pensat per començar el procés de la vacunació pel final de desembre.

El dia 30 hi haurà un acte conjunt amb Merkel i Von der Leyen, ens havia anunciat Antoni Costa, primer ministre portuguès i responsable d’assumir la presidència semestral de la Unió Europea quan el 31 acabi la que en aquests sis mesos ha exercit Àngela Merkel. Però els plans han canviat. L’inici de la vacunació serà un procés a la carta. No té segurament cap importància, a part de descobrir que el «dia de la vacunació europea contra la Covid», serà un dia amb més hores que cap altre perquè a Brussel·les volen que l’inici col·lectiu sigui la imatge d’una unitat interna que només poden assolir deformant les paraules. Un mal exemple per la credibilitat d’un procés de vacunació qüestionat pels qui temen fer de conillets d’Índia.

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998