Salut endarrerí el protocol de l'enterovirus 'per no alarmar'

El conseller es defensa de les critiques per hermetisme i apunta que la precipitació és enemiga de l'anàlisi científica

19 mayo 2017 19:14 | Actualizado a 21 mayo 2017 17:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El conseller de Salut, Antoni Comín, es va defensar ahir de les crítiques de l’oposició per haver tardat diversos dies a informar sobre el brot d’enterovirus, i va admetre que no ho va comunicar fins que no va tenir «certeses» i «base científica» per fer-ho, per evitar així «generar alarma».

Comín va comparèixer ahir al Parlament a la Comissió de Salut a petició pròpia per donar explicacions sobre la resposta assistencial que s’ha donat les últimes setmanes dels diversos casos d’afectacions neurològiques agudes en nens per enterovirus.

El Departament de Salut va enviar un protocol d’actuació per als casos de quadres neurològics aguts per enterovirus a tota la xarxa hospitalària, així com el servei telefònic 061 CatSalut Respon perquè pogués respondre els dubtes dels ciutadans. Els dies següents, el protocol es va actualitzar fins a tres vegades a mesura que es disposava de més coneixement científic sobre l’episodi.

«La ciència necessita temps per poder respondre amb certeses, i la precipitació és enemiga de l’anàlisi científica necessària per abordar aquesta situació», argumentà el conseller.

Inconvenients, sempre

«La comunicació fiable dels casos d’enterovirus necessita aquesta base científica», va defensar el conseller, que va reiterar que els laboratoris necessiten temps per analitzar els casos detectats, per la qual cosa la comunicació pública del brot es va fer «quan ja existia capacitat per donar respostes». Segons el titular de Salut, «hauria estat una irresponsabilitat informar de l’episodi sense determinar amb certesa si el número i la situació dels casos era excepcional». Sobre aquest punt, assegurà que «tothom –institucions, metges i experts– va estar d’acord a actuar d’aquesta manera». Comín assegurà que els professionals mèdics estaven «degudament informats», per la qual cosa el fet de no comunicar-ho de forma pública «en cap cas ha debilitat la resposta assistencial».

«La complexitat de situacions com aquesta fa que qualsevol decisió tingui inconvenients», va admetre Comín, i assegurà que no rectificaria cap de les decisions que ha pres i negà que hagi actuat amb «opacitat i foscor informativa».

Massa alarma

Per la seva banda, especialistes en malalties infeccioses i en microbiologia clínica consideren que virus com el Zika o l’enterovirus conviuen amb els humans, són habituals i només afecten greument una petita part de la població, per la qual cosa han demanat rebaixar l’alarma social. Més de 1.400 especialistes participen a Barcelona en el XX Congrés Anual de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc), on debatran sobre les noves malalties infeccioses emergents i la seva resistència als antibiòtics.

Els virus es dispersen «molt ràpid, són dinàmics i van evolucionant», va explicar el president del Seimc, Rafael Cantó, que també recordà que l’alarma creada pels últims casos de Zika i enterovirus és massa gran, perquè els casos greus només afecten una petita part de la població.

El microbiòleg i president del comitè científic del congrés, Jordi Vila, assenyalà que «hi ha més de cent serotipus» d’enterovirus, que afecten contínuament els nens sense que hi hagi cap gravetat. Apuntà que «als països desenvolupats la convivència entre nens és més estreta» que a països en vies de desenvolupament, i que «això pot facilitar l’expansió» dels virus.

«Sempre hi ha hagut casos esporàdics» d’enterovirus i és necessari «investigar el microorganisme al detall», manifestà el president del comitè científic, que va demanar que es rebaixi l’alarma social creada per aquests casos.

Comentarios
Multimedia Diari