Totes les cartes del dia

La Gran Coalición

Mariano Rajoy ha insistido en seguir apostando por una gran coalición. Y esa es la propuesta que le va a hacer a Pedro Sánchez en los próximos días. Rajoy cree que es más conveniente negociar a solas con Sánchez sin que a una próxima reunión acuda Rivera. De hecho, ha criticado que el acuerdo PSOE-Ciudadanos pueda presentarse como una coalición con el mayor número de votos.

Sólo alguna forma de acuerdo entre populares y socialistas, puede desbloquear la actual situación. Bien antes del 2 de mayo o después de unas nuevas elecciones, solo el compromiso entre los dos principales partidos constitucionales puede permitir la formación de un Gobierno razonable.

Ciudadanos es importante, pero como se ha visto, no suma lo suficiente con un solo partido. Afortunadamente, de momento, no parece que se vaya a fraguar un acuerdo del PSOE con Podemos.

Pedro García

(Sant Feliu de Guíxols)

Oficina de proximitat

L’entitat financera més important del nostre país ha remodelat les seves instal·lacions al bell mig de la Rambla i ens ha concedit als tarragonins el privilegi de ser una de les primeres ciutats que gaudeixen del nou format d’oficines bancàries, allò que ara anomenen oficines de proximitat.

No entro a valorar l’espai, la decoració i la distribució perquè no sóc dissenyadora d’interiors, però, com a clienta i usuària habitual de l’oficina, comento el que m’afecta.

Em sobta que ens venguin la moto que s’ha dissenyat demanant l’opinió als empleats i, sobretot, als clients, i, pel que sento comentar a la gent que s’acosta a les dependències esmentades, no en surten massa engrescats, per no dir directament emprenyats.

Ara resulta que s’hi pot fer tot tipus de tràmits menys el de treure diners, ves quina cosa!, pretendre anar a un banc a treure diners, o fins i tot a demanar canvi…

La recepció de l’entrada amb una senyora molt amable que et rep i t’orienta segons el tipus de consulta pot ser molt moderna, però al col·lectiu pensionista que habitualment és el que més freqüenta aquest tipus d’establiments, ja no estem perquè ens maregin la perdiu.

Per nosaltres els que més ens interessa és trobar una cua per fer el tràmit que necessitem i sobretot estar-hi el menys temps possible, perquè ja ens fa mal tot si estem molta estona plantats. Però tot això que t’ensabonin et facin seure per esperar que t’atenguin ja ens supera.

Perquè al cap i a la fi penses, quins productes em poden oferir? Hipoteques? No gràcies ja ho tinc tot pagat. Fons d’Inversions? Perquè t’encolomin unes preferents i a l’hora de la veritat no has d’anar a cobrar a l’oficina de proximitat, sinó a la Riera més pròxima, com diuen al meu poble…

Ara entenc el dineral que em cobren pel manteniment de la llibreta, però ja que a mi no m’ho han consultat ja els hi dic jo, els meus diners els poden gastar posant més treballadors que atenguin el públic i fent els tràmits que la gent no vulgui o no pugui fer als caixers automàtics, i deixin de gastar-s’ho en pantalles de plasma i mobiliari de disseny.

Assumpció Cunillera Queralt

(Tarragona)

La imagen de los corredores/as de seguros

En la edición del Diari de Tarragona del pasado día 4 de marzo, en la sección de Tarragona, página 8, encabezan una notica con el siguiente texto: «37 partes falsos de la corredora de seguros», posteriormente al leer la totalidad del artículo aclaran que era una empleada de una correduría la que efectuaba los fraudes.

Sin leer la totalidad del artículo, la persona que efectuaba los fraudes era una «corredora de seguros», lo que daña la imagen del colectivo profesional de corredores/as de seguros en general.

Por mi parte, agradecería que para futuras ocasiones, que no dudo surgirán, especifiquen en el titular la noticia, de forma que no quede duda, el o los responsables de tales hechos delictivos.

Xavier Vallvé

(Corredor de Seguros. Tarragona)

El Liceu és de tots

Com a conseqüència del darrer incendi del Liceu, i per tal de recaptar diners per reconstruir-lo, s’orquestrà la campanya «El Liceu de tots». Però els mandarins que hi remenen les cireres no ho entenen així, ja que són uns estetes refistolats que viuen en un altre món.

Són el revival del grupet dels esnobs que volien imposar el Mitjó de Tàpies al MNAC, la qual efemèride va ser impossibilitada democràticament per la ciutadania, que és la mateixa que ara s’oposa que la façana del Liceu sigui disfressada -talment un envelat- amb anelles vermelles. Cal tenir ben present que el Liceu és de tots...

Jordi Pausas

(París)