Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una dieta restrictiva no és la solució

Les dietes estrictes poden fomentar l’anorèxia o la bulímia entre els més joves, entre els quals la preocupacióper la seva imatge creix si es fa un mal ús de xarxes socials com Instagram o Facebook

Diari de Tarragona

Whatsapp
Els experts insisteixen en la importància de centrar-se en cuidar de la salut. FOTO: LOUIS HANSEL/UNSPLASH

Els experts insisteixen en la importància de centrar-se en cuidar de la salut. FOTO: LOUIS HANSEL/UNSPLASH

Tres societats científiques (SEEN, SEEDO i SEMERGEN) han posat en marxa una acció conjunta amb el títol Stop discriminació, l’obesitat també és una malaltia, per conscienciar la població sobre la necessitat de considerar l’excés de pes no solament una qüestió estètica, sinó també un problema que ha de ser gestionat per un professional de la salut. En el cas de l’obesitat, no reconèixer-la com una malaltia produeix un retard en la consulta sobre l’excés de pes de, com a mitjana, sis anys per part del pacient.

Aquestes dades i altres en el mateix sentit evidencien una tendència generalitzada a obviar la consulta amb un especialista quan es decideix perdre pes i seguir una dieta d’aprimament. Tal com explica la dietista nutricionista Diana Díaz Rizzolo, «tothom menja cada dia i, de fet, prenem centenars de decisions relacionades amb l’alimentació. Això proporciona una falsa sensació de tenir coneixements sobre qüestions relacionades amb la nutrició i el metabolisme. A més, ho volem tot per a ja i entenem com una cosa normal, i fins i tot saludable, el fet de viure menjant en excés i després compensar-ho. Per això, quan un professional sanitari proposa unes pautes d’aprenentatge i canvis d’estil de vida, que tenen un efecte progressiu, però durador, en comptes d’un règim estricte que ofereix resultats immediats però peribles, aquest plantejament es tendeix a rebutjar, ja que difereix molt del que la majoria de les persones busca».

Aquesta manca de control professional crea al seu torn un escenari molt favorable per a decantar-se per opcions d’aprimament poc o gens saludables, com ara les dietes restrictives, que si bé poden ser efectives pel que fa a la rapidesa de resultats, aquests no es mantenen ni a mitjà ni a llarg termini, de manera que resulten totalment ineficaços, si no perjudicials.

Si hi ha un grup de població especialment vulnerable a aquest context que envolta la tendència actual pel que fa a maneres d’aprimar-se (immediatesa, manca de rigor, eliminació de nutrients...), és el jovent, amb l’agreujant que, en molts casos, aquestes pautes dietètiques errònies poden ser la porta d’entrada a un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia o la bulímia. «Alguns dels factors de risc o predisposants que han estat descrits amb més suport empíric per al desenvolupament d’un TCA són la pressió social per aconseguir estar prim; el fet de sentir-se insatisfet amb el cos; el seguiment de dietes molt restrictives i severes; la baixa autoestima, i el fet d’haver passat per l’experiència de patir burles i atribucions negatives respecte al cos i la figura», comenta la professora dels Estudis de Ciències de la Salut UOC Andrea Arroyo.

«La preocupació per l’aspecte físic i el pes i el desig d’agradar als altres són característiques usuals en adolescents» afegeix la psicòloga infantil i juvenil Neus Nuño. «Les xarxes socials són una via d’expressió més d’aquestes necessitats, i en alguns casos poden agreujar aquesta preocupació».

Pel que fa al tipus de missatges que caldria transmetre a la població en general perquè, més enllà de l’estètica, estableixin una relació sana amb el menjar, Nuño afirma que cal treballar sobretot la desvinculació entre dieta i pèrdua de pes, incidint en la idea que no cal seguir un règim restrictiu per a baixar de pes. «També cal substituir el concepte de dieta pel de canvi d’hàbits alimentaris, transmetent missatges centrats en la necessitat de cuidar-se per a sentir-se millor, estar més àgil, més sa, tenir millors digestions, gaudir del menjar, menjar sense ansietat, millorar la relació amb el menjar, etc.; en definitiva, deixar de banda la bàscula, que només genera ansietat».

Temas

Comentarios

Lea También