Òscar Ramírez: «La cultura, amb la política es prostitueix»

Òscar Ramírez és periodista i escriptor, autor i coautor d’una vintena de llibres traduïts a sis idiomes. Cofundador de l’agència gastronòmica Avanti Gastro, és també president de l’Associació Etcètera, que fa possible el festival Di(vi)nes i el Premi literari AMA destinat a un públic juvenil, organitzat conjuntament amb les entitats italianes Movimento Culturale Spiragli i Il sorriso di Filippo. Amb el seu últim llibre, el dietari de viatges Les arrels del camí que no et retorna, Ramírez convida a reflexionar i gaudir de tot el que ens envolta. En un volum sense paginació ni índex per anar bevent-lo a glopets diaris, amb calma. Publicat per La Banya Edicions, de la qual és gerent.

Què amaga el títol ‘Les arrels del camí que no et retorna?’

És un recull de dietaris de viatges i ve a dir que cada matí és un dia nou, amb moltes aventures per recórrer. Cada dia fas el teu camí com el fa el caminant del viatge.

De quina època són els relats?

Des del 2012 fins al 2018. Hi ha que estan fets a Grècia com El diari de les cadires o a Roma, on tinc molts vincles. Un altre diari neix al sud de França, una aventura que vaig fer anant des de la Provença fins a París.

«La vida pot ser molt dura però has de ser capaç de trobar un moment que et faci somriure, que t’hagi aportat felicitat» 

Vaig provar molts oficis perquè vaig llogar una moto i vaig recórrer mitja França a canvi de dormir o de diners. Feia feines que no havia fet mai. Vaig prendre part en una verema, vaig fer d’assessor de màrqueting... El llibre és una barreja de viatges, propers i llunyans, on sempre l’element és el paisatge i les persones que el fan viure.

Pau i converses.

Conversa amb la gent, humana, de profunditat i en calma, molta calma. I l’altra part és la contemplació. Veure caure el sol en un camp on s’ha fet la verema, ple de vinyes, pensant, sense cap mena de presa... Hem de mirar més i amb més calma. Estem en un món en què tot evoluciona d’una manera atroç i és important que cada dia ens aturem una estona en silenci, mirem i ens abandonem a allò que veiem. La contemplació com es feia fa uns quants segles.

Parla com si fossin valors perduts. Ja no ens mirem als ulls?

Amb això soc molt realista i, alhora, em diuen que molt pessimista. Estem en l’època de la comunicació i la involució, en un moment en què no ens interessa què diu l’altre. Fruit de la connexió amb les tecnologies hem desconnectat de la persona que tenim al davant i això provoca una involució. Sempre poso com a exemple les tertúlies que feia García Lorca en què tots parlaven i aprenien uns dels altres. És el que jo anomeno agricultura mental.

«Fruit de la connexió amb les tecnologies, hem desconnectat de la persona que tenim al davant i això provoca una involució»

Un neologisme que vaig inventar i que vol dir la capacitat que hem de tenir tots d’aprendre i nodrir.

Com a lector, què tria?

M’agrada molt la literatura àrab. Són autors que fan una radiografia molt interessant de la societat, que nosaltres aquí desconeixem.

Quina diferència hi ha entre aquest llibre i els anteriors?

Cap important, a excepció que aquest és un llibre de viatges. Però torna als elements que sempre tracto i que són les emocions humanes, el coneixement de les persones. I, que hem de ser capaços cada dia de trobar-li la perla a la jornada. La vida pot ser molt dura però has de ser capaç de trobar un moment que et faci somriure, que t’hagi aportat una mica de felicitat.

«Aquest llibre torna als elements que sempre tracto i que són les emocions humanes, el coneixement de les persones»

Em fa molt feliç ser a Itàlia. Allà tinc una segona família. Però també ser conscient que allò que faig a la feina, ho faig amb molt de gust i que el temps que em queda lliure el dedico, des de la humilitat i la bonhomia, a fer cultura i altres projectes.

Com ara?

Doncs tinc acabats dos llibres de fa dos anys que expliquen la història d’amistat entre un home que vol canviar de vida i una dona, la Nawal, que escriu haikus, poemes japonesos. Ella té un caràcter molt marcat per la violència que ha patit i per la delicadesa que té escrivint, tot i aquesta violència. Transforma el dolor en bellesa.

Quin paper creu que té la cultura a la societat?

A través de la cultura hauríem de vehicular un debat per millorar la societat. Per exemple, a través del festival Di(vi)nes, el que fem és donar rellevància a la creativitat femenina. No és un festival feminista. Creiem en la potenciació del rol que té i ha de tenir la dona a la societat. Però el que no hem de fer mai és polititzar la cultura. Quan s’ajunta cultura i política, la primera es prostitueix.