Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

1 de Maig: manifestants carregats de raons

Els efectes de la crisi, encara ben presents. El govern no pot seguir amagant el cap sota l’ala tractant d’ingenus els joves, les dones, els pensionistes i els treballadors en general que avui es manifestaran 

Josep Maria Girona

Whatsapp
griselda.jpg

griselda.jpg

La denúncia de la precarietat laboral, la garantia d’un sistema digne de pensions i la reivindicació d’una igualtat de gènere efectiva, al treball i fora d’ell, seran, de ben segur, els principals eslògans que se sentiran a les manifestacions d’avui arreu del país per commemorar la festivitat del primer de maig.

Al llarg de la història aquesta diada i l’assistència a les crides que any rere any fan els sindicats han tingut més o menys seguiment en funció dels cicles econòmics pels quals ha passat la societat, però mai ha deixat de ser present en el record dels treballadors la revolta de Chicago que al començament de la revolució industrial va acabar amb la mort i l’empresonament d’un nombre indeterminat de persones que es manifestaven per aconseguir la jornada laboral de vuit hores.

En els últims anys, a la revolució de caràcter tecnològic que estem vivint i que ha canviat els paradigmes de la producció tradicional, s’hi ha afegit una de les moltes crisis cícliques del sistema capitalista que, per molt que alguns gurus de l’economia i l’alta política donin per acabada, no és percep així en una gran part de la població que segueix patint el progressiu deteriorament de sous i prestacions socials mentre assisteix, impotent, a l’espectacle de veure com la concentració de la riquesa cada vegada és, perillosament, en menys mans.

Hi ha una altra crisi a la qual no es dóna tota la importància que té i que, des del meu punt de vista, és a l’origen de tot: l’ètica i moral. D’això darrerament n’hi ha molts exemples. Avui em centraré en dos.

A casa nostra cada cop que a les últimes setmanes els jubilats han sortit al carrer per exigir el cobrament d’unes pensions dignes, el president del govern els ha recordat que el seu increment només és possible des de la responsabilitat i sense enganyar la gent amb promeses que no es poden acomplir. 

D’impossible a factible

No podem gastar allò que no tenim, va dir Rajoy al debat parlamentari del 14 de març referint-se a la impossibilitat d’adequar les pensions a la pujada de l’IPC. La setmana passada allò que era impossible ja és factible.

Apujar les pensions és el preu que ha de pagar el govern del PP per garantir-se el suport del PNV als pressupostos generals de l’Estat i, de pas, dos anys més a la Moncloa. Mentia abans o ho fa ara?

La presidenta del govern de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, només ha dimitit del càrrec quan unes imatges sòrdides enregistrades en una habitació d’un centre comercial han revelat que havia pispat dos pots de crema facial quan això no és el més important. Ni l’engany del màster ho és.

El greu és que a ella, només preocupada durant 30 dies en defensar-se d’un fet que no té disculpa, li ha estat ben bé igual el que pugui passar amb el prestigi de la Universitat i amb els estudiants que, ells sí, pagant allò que no tenen gràcies a l’ajuda dels pares o traient diners del sou d’un treball probablement precari, s’han hagut d’esforçar per aprovar uns estudis que han de ser fonamentals per al seu futur professional i de la societat.

De totes aquestes coses també en parlaran avui els treballadors i treballadores quan es manifestin pels carrers de les principals ciutats. I faran bé que un cop acabades les concentracions no es fixin només en les valoracions dels convocants; el nombre de participants, que seran variables segons les fonts, i les felicitacions que rebran per haver participat en una jornada que s’haurà desenvolupat sense incidents remarcables, llevat d’alguns casos aïllats. 

Perquè les reivindicacions dels sindicats arribin a bon port, han de comprendre que el seu marc d’actuació ha de tenir uns paràmetres diferents als de vint anys enrere. La situació d’avui no té res a veure amb aquella. I el govern, fidel a les polítiques econòmiques i socials que legítimament decideixi aplicar, no pot seguir amagant el cap sota l’ala tractant d’ingenus els joves, les dones, els pensionistes i els treballadors que avui es manifestaran.

Periodista. Nascut a Alcover, ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar el 1983 a Ràdio Reus, on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a Ràdio Barcelona, PRISA Ràdio i la SER a Catalunya, de la qual ha estat director des del 2012 fins enguany.

Temas

Comentarios

Lea También