142 dies de vaga de fam del cineasta Oleg Sentsov

El cineasta ucraïnès i activista contra l’annexió de la penínsulade Crimea per part de Moscou protesta a favor de l’alliberament detots els presos polítics de Rússia

02 octubre 2018 11:11 | Actualizado a 02 octubre 2018 11:14
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Passo uns dies a Salomó força desconnectada de Moscou i una foto que circula per les xarxes socials em trasllada brutalment a la realitat, com si una onada em transportés de cop d’una platja de la Costa Daurada a una presó del nord de Rússia.

Una dona amb una bata està auscultant un home que està assegut davant d’ella amb el tors descobert, és pell i os, rapat a l’u, amb uns ulls tristos i enfonsats. La foto la difon el Servei Penitenciari de la Regió Autònoma Iamalo-Nenetsk amb el comentari que els metges han fet una revisió al pres Oleg Sentsov i se li corregirà la medicació. 

A les xarxes socials, en canvi, la gent que la comparteix titula «140 dies de vaga de fam d’Oleg Sentsov», el cineasta ucraïnès que compleix una pena de 20 anys de presó en una presó del nord de Rússia condemnat per un tribunal rus per activitats terroristes a la península de Crimea. 

Sentsov titlla d’ocupants els qui el van jutjar i no reconeix la legalitat del tribunal que el va condemnar

Sentsov, de 42 anys, és un dels activistes que s’oposaven a l’annexió de la península de Crimea a la Federació de Rússia i va ser detingut el dia 11 de maig del 2014 (dos mesos després de l’annexió), acusat d’haver organitzat una sèrie d’incendis a les oficines de la Comunitat Russa de Crimea i del partit oficialista Rússia Unida a Simferopol, la seva ciutat natal, i d’estar preparant l’enderrocament d’una estàtua de Lenin. 

Sentsov titlla d’ocupants els qui el van jutjar i no reconeix la legalitat del tribunal que el va condemnar. Avui fa 142 dies que Sentsov va començar una vaga de fam indefinida per reivindicar la llibertat de tots els presos polítics ucraïnesos en territori rus que algunes organitzacions xifren en 64 persones. 

La seva cosina té por que es mori aviat perquè en una de les cartes el pres li deia que el final és a prop

Amnistia Internacional i altres organitzacions de defensa dels drets humans consideren que Sentsov és pres polític i hi ha hagut moltes peticions, sobretot del món cultural, demanant-ne l’alliberament. Ha estat recordat aquest cap de setmana durant el Festival de Cinema de Sant Sebastià i és un dels vuit nominats al Premi Sàkharov de Llibertat de Consciència que entrega el Parlament Europeu. 

142 dies de vaga de fam. Penso en tot el que he fet durant aquests 142 dies, en tota la gent que ha conegut Moscou que aquest estiu estava especialment de moda, en la bona projecció de Rússia gràcies al Mundial de futbol i en el poc ressò que ha tingut la dissidència que volia aprofitar l’esdeveniment per atreure l’atenció mediàtica a les injustícies. 

Recordo una dona que vaig conèixer en un avió que tornava de Txetxènia d’un judici contra l’activista Oiub Titiev que es preguntava si algun jugador de la selecció espanyola s’avindria a recordar algun dels presos polítics de Rússia durant el Mundial de futbol. 

Penso en les anades i vingudes de milers de persones que he vist aquest estiu a aeroports i estacions, en tot el que deuen haver viscut tots els amics que han pogut fer vacances. 

Penso en molts russos que han visitat Catalunya i que desxifrant els cartells de les façanes han descobert que aquí també hi ha presos polítics. 

Penso en tota la gent que ha sortit al carrer a Rússia per protestar i que de moment no han aconseguit res i en totes les vegades que en aquests 142 dies Vladímir Putin ha sortit per la televisió fent i desfent. 

Penso en 142 dies de moviment però sóc incapaç d’imaginar-me què deuen sentir els mateixos 142 dies les persones privades de llibertat convençudes que no han comès cap delicte i amb un futur incert perquè el càstig pot ser llarg. Amb quins adjectius es pot qualificar la impotència que deuen sentir? D’on treuen la força per continuar? 

Oleg Sentsov la setmana passada va enviar una carta a una defensora dels drets humans russa on assegurava que no es rendia i va demanar als qui li donen suport que continuïn lluitant. La seva cosina té por que es mori aviat perquè en una de les cartes el pres li deia que el final és a prop. La seva mare ha demanat a Putin que l’indulti, però ha de ser el mateix condemnat qui ho demani. Sobre la taula hi ha un joc de cartes diplomàtic per intercanviar presos, però de moment Putin no mou fitxa.

Comentarios
Multimedia Diari