18 de juliol

No deixa de ser curiosa la data escollida per triar el nou president del Barça per als pròxims sis anys. El Barça, paradigma de la democràcia i de la catalanitat, ha escollit una data funesta per a la història de les nostres llibertats a l’hora d’elegir el president coetani a l’any del plebiscit. Per sort, aquest 18 de juliol s’acabarà el sainet en què s’han convertit les eleccions a la Presidència del FC Barcelona. Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa opten al càrrec de presidir una de les marques més potents que hi ha Catalunya i tindrà la responsabilitat de mantenir el llistó d’èxits esportius iniciats fa 23 anys. No deixa de ser curiós, però, que aquestes quatre visions divergents que hi ha ara en forma de candidats, fa uns anys convergien en una. En concret era l’any 2003 quan Bartomeu, Freixa i Benedito formaven part de la junta de Laporta, que contra tot pronòstic va derrotar el candidat favorit d’aleshores, Lluís Bassat. Curiosament, tots van anar agafant distàncies. Primer va ser Benedito, després Bartomeu (amb Rosell) i, finalment Freixa. El cas de Freixa, però, és digne d’estudi, ja que ha estat capaç de sobreviure a tot i a tots fins al final, i acabar els seus dies amb la junta de Bartomeu, gairebé, fins a la formació de la junta gestora que ha governat el club durant el procés electoral. Tot un supervivent, si senyor! Per sort això s’acaba. Han estat dies de molta feina a Barcelona. Molta i poc apassionant. L’única motivació que podíem tenir els periodistes eren les sortides de to de Joan Laporta. Però ni això. Laporta ha seguit una estratègia poc bel·ligerant, amb l’objectiu d’escombrar vots. Bartomeu ha continuat fent el ridícul, però ja ho vaig dir en un article previ, en el qual parlava de les precandidatures: Laporta contra el triplet. I és que aquest fet, el triplet, marcarà molt el sentit del vot i no pas el programa electoral. Bartomeu parteix com a favorit per convertir-se en el primer president processat –abans imputat– de la història del Barça. El president de la nefasta gestió del fitxatge de Neymar i del fosc patrocini de Qatar, un home a qui amb sis mesos tot es va posar de cara, quan la pilota va començar a entrar. Ja se sap, el seguidor del futbol és primari i mentre la pilota entri, què importa la resta? Freixa i Benedito han fet les millors campanyes, però això no importa. Hauran d’esperar sis anys per aspirar a presidir el Barça.