20-D: per què anem a Madrid?

Darrerament es diu que cada contesa electoral representa un moment històric; però és que és veritat! Catalunya va dir prou el 2010: aleshores, molta gent va canviar la senyera per l’estelada. Centenars de milers de persones van canviar el seu nord polític davant la falta de voluntat de l’estat espanyol d’autoacceptar-se com un estat plurinacional. El Tribunal. Constitucional va sentenciar que Catalunya no hi tenia cabuda. A més a més, amb menor o major mesura, fins ara els governs s’han sotmès als interessos del capital financer i de les elits econòmiques d’arreu. Molts treballadors i treballadores, autònomes, aturats i joves, estan tips de les polítiques econòmiques exigides pels poderosos.

A Catalunya, una gran part de la societat veu possible el canvi real amb la independència.

No és així tan sols per raons històriques, sentimentals o culturals –que també–, sinó per sentit comú. La Constitució del 1978 ja no protegeix els seus anhels i interessos, sinó que empresona el poble i l’obliga a pagar el deute contret amb les entitats financeres en lloc de prioritzar les persones i les situacions d’emergència social que patim totes i tots. No creiem que aquesta Constitució i aquest Estat siguin reformables. Desconfiem de les promeses de regeneració i refundació que arriben des de partits d’àmbit estatal, que onegen la bandera del canvi però que entonen discursos que recorden massa a la vella política espanyola. I, per això, decidim tirar pel dret i construir la República Catalana. Aquest 20 de desembre defensarem el mandat democràtic sorgit de les urnes el 27S i treballarem incansablement per culminar el procés d’independència.

Anem a Madrid per treballar per la República Catalana però també per defensar els interessos immediats de les persones. Mentrestant, hem de ser a Madrid per derogar les reformes laborals de PP i PSOE, hem de ser-hi per aturar el Pla Hidrològic Nacional i per derogar la Llei mordassa. Som responsables i sabem que mentre fem el nostre camí, a Madrid s’aprova l’increment de l’IVA cultural, la LOMCE o la reforma exprés de la Constitució en el seu article 135. Volem ser a Madrid perquè mentre aquestes decisions afectin el benestar i el dia a dia dels catalans i les catalanes, nosaltres hem de ser allí per plantar cara a la vella política centralitzadora. I volem ser a Madrid amb actitud constructiva i evitant enfrontaments, des de la més ferma creença en l’internacionalisme i en la cooperació dels pobles. Com diu el company Tardà: «els republicans només tenim una pàtria: la pàtria de la justícia social i de la fraternitat dels homes, les dones i els pobles». Els republicans hem de ser forts a Madrid, perquè som els millors garants de la defensa d’aquesta pàtria.