2020: canviem les fragates per l’Astral d’Open Arms

Concretament, aquest passat mes de desembre, mentre just iniciàvem la campanya de Nadal a la nostra ciutat arrodonim el Nadal amb l’encesa de llums, els aparadors nadalencs, les actuacions al carrer i tot un seguit d’activitats emmarcades en el gran esperit nadalenc (i de consum, però això ja és un altre tema) era el Port de Tarragona qui acollia la fragata militar Blas de Lezo. Però no només acollia, sinó que oferia jornades de portes obertes a la ciutadania i a les diferents entitats de la ciutat. Tot plegat, una paradoxa força cínica.

A nivell internacional, estem parlant d’un vaixell de guerra que participa activament en operacions de l’OTAN. Organització, que ara més que mai, és de dubtosa credibilitat i ètica. Es troba submergida en plena crisis, per una banda, obedient a les estridències de Trump i Erdogan i, per altra banda, té la voluntat clara d’incrementar la despesa militar i afavorir el sector armamentístic. Posant així en evidència la voluntat de l’OTAN i de la UE de fomentar el militarisme, les aliances bèl·liques i l’enriquiment armamentístic de determinats estats –empreses– persones vers els drets humans i les vides.

I en això l’Estat espanyol també hi contribueix i molt. Per una banda, amb un augment considerable del pressupost militar i armamentístic en els pressupostos generals de l’estat. I, per l’altra, amb l’increment en la venda d’armes, sobretot a l’Aràbia Saudí, país conegut per totes pels crims de guerra i la sistemàtica violació de Drets Humans que comet sobre la població civil del Yemen.

Tarragona Patrimoni de la Pau

Aterrant de nou a casa nostra, pregunto als nostres dirigents: Voleu acollir aquest tipus de vaixells i fomentar la cultura bèl·lica a la nostra ciutat? La meva resposta és no i m’atreveixo a dir que la gran majoria de la ciutadania opina el mateix.

A més, aquesta no és una nova reivindicació, ans al contrari. La ciutat ha comptat durant molts anys amb un moviment ciutadà, creat al 1997, per evitar la presència de vaixells de guerra en el port de Tarragona i la militarització de la ciutat: la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Organització que va fer molt bona feina implicant a la ciutadania en aquesta lluita.

Quin missatge se’ns està donant? Què passa amb la Cultura de Pau i Educació per la Pau? D’un temps ençà la Pau és un pilar bàsic en l’àmbit de l’educació, formal i informal. Són els valors que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat, posant en primer terme els Drets Humans. Què estan fent en aquesta ciutat que, paral·lelament, es conviden els centres educatius, els clubs esportius, entitats de lleure i la ciutadania en general a visitar un vaixell de guerra?

La resposta, efectiva, ens l’han de donar des de d’alt, però cal que l’exigim des de baix. I en això, la responsabilitat és de totes, instant als nostres representants a ser valents i que la Justícia Global sigui un eix transversal en totes les polítiques de la ciutat.

Perdre l’individualisme

Una ciutadania que ha abraçat moltes causes, campanyes solidàries i moviments populars, i que compta amb un teixit associatiu fort i compromès que sempre que ha calgut ha alçat la veu en defensa dels drets i de les llibertats, es mereix una ciutat a l’alçada. I ara pot ser un bon moment per exigir-ho: que l’any 2020 sigui l’any que, finalment, posem el punt i final a la política de la guerra i del militarisme que cada cert temps enfosqueix la nostra ciutat.

Si l’aposta és clara, la proposta encara ho és més: acollir el vaixell de l’ONGD Open Arms al Port de Tarragona. Diria que tenim una oportunitat. Certament, ens cal la seva dosis de realitat i, sobretot, d’humanitat.

Ens calen accions que ens facin perdre l’individualisme al que el sistema, en la majoria de casos, ens sotmet i començar a veure més enllà de nosaltres, conèixer el que passa, com passa i el per què, senzillament, per què res ens queda massa lluny i per què totes en som responsables, tant de contribuir en les causes, com, especialment, de revertir el sistema i el model per canviar-ho tot. Si més no, canviem la nostra ciutat. Seria un petit canvi perfecte tot posant en valor la vida, per què cada vida compta i la vida també són aquestes petites accions de consciència social.