La biblioteca familiar

Quan parlem del patrimoni d’un país, d’una ciutat o d’una família, també cal destacar la importància de les seves biblioteques, és a dir, la tria de llibres que s’ha decidit conservar.

Jo he heretat la biblioteca dels Fontanals, una família originària del Penedès amb forts vincles amb Vilanova i la Geltrú que augmentà la seva riquesa a l’Havana. Joan Fontanals, en tornar a Catalunya el 1825, s’establí al nou barri de Tarragona, la Marina.

Els meus companys del departament de llengua catalana de l’institut Antoni de Martí i Franquès van visitar-ne la biblioteca i al moment van reconèixer-hi un diccionari en dos volums de l’any 1864, un Labernia. En aquella època només els escriptors tenien algun dels diccionaris publicats. Aquest va pertànyer a Francesc de Sales Vidal, un dels reformadors del teatre català i un prohom de Vilanova. El seu fill, Frederic, es va casar amb la seva cosina Concepció, l’hereva de la Casa Fontanals de Tarragona i, d’aquesta forma el diccionari del pare i totes les primeres edicions de les seves obres van arribar a la biblioteca de la casa.

Durant les primeres generacions dels Fontanals establerts a Tarragona la família va ser influent gràcies al seu poder econòmic. Amb Frederic arribà el declivi econòmic de la família, però encara no el cultural. Ell va adquirir la primera edició de la Biblioteca popular de l’Avenç, diverses obres de teatre i la Biblioteca gentil de Folch i Torres. També va ser escriptor d’obres de teatre, sense assolir la rellevància del seu pare. A la biblioteca es conserven les obres impreses així com els originals escrits a mà. Aquests fulls relligats escrits amb ploma i tinta i amb lletra antiga i curosa permeten estudiar la fase de creació literària a inicis del segle XX. Tant l’obra de Francesc de Sales com de Frederic Vidal parlen de realitats que coneixien com ara la dels indians i la de la vida al camp.

La biblioteca també ens confirma la religiositat de la família per la gran quantitat de llibres de la temàtica, així com els estudis que van cursar pels llibres acadèmics d’inicis del segle XX que s’hi conserven. Cal destacar la qualitat d’alguns llibres infantils, sobretot els publicats durant la República. N’hi ha dos titulats El meu llibre. Primer i Segon, on després de cada lectura hi ha tot un seguit de preguntes per comprovar la comprensió lectora.

A la biblioteca es troben diverses enquadernacions on s’agrupen els primers anys d’El Patufet i també de revistes que publicaven novel·les en fascicles o esdeveniments històrics.

En clau tarragonina, en destaca el llibret El sitio de Tarragona por los franceses en 1811, publicat el 1911 en segona edició per commemorar el centenari del setge.

I d’aquesta breu explicació se’n dedueix també el masclisme de l’època. Fins i tot en aquesta família amb tantes dones cultes quasi que no trobem obra seva. El més interessant és un recull d’escrits, cartes i poemes d’una de les dones de la quarta generació dels Fontanals a Tarragona, Maria dels Àngels Vidal, nascuda el 1898. Com tantes altres dones de la família va convertir-se en monja, però en aquest recull potser s’hi amaga un desig de provar també l’aventura artística.

Una biblioteca familiar també és el llegat d’una família, una tria feta al llarg dels anys en què es donà importància a uns llibres i se’n llevà a uns altres. Malauradament, vaig trobar els llibres escrits pels Fontanals del segle XIX arraconats. Espero que la tria que n’he fet sigui digna d’una família que fou influent a Tarragona i, en especial, al barri del Port.