El padró no pot ser una barrera

Els ajuntaments són una administració clau pel que fa al respecte i la protecció dels drets humans. Són la més propera a les persones i tenen competències en àmbits que afecten directament els nostres drets.

El padró és una eina molt útil per conèixer la població que viu en un municipi: permet obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva composició, que ajuda a planificar serveis i definir polítiques públiques.

Però últimament, ens trobem amb una situació preocupant: ajuntaments que no compleixen amb l’obligació legal d’empadronar les persones que viuen en un municipi, o que hi posen traves i dificultats.

Aquestes barreres burocràtiques no només són injustes, sinó que afecten l’accés a drets humans: es dificulta l’accés a la salut, a l’educació o a prestacions socials, sovint a persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara persones que no tenen una residència legal o un contracte de lloguer, persones migrades, sense llar. El fet de no tenir padró es converteix en un obstacle per accedir a drets bàsics que tenim totes les persones.

Cal assenyalar, però, que el padró és un tràmit administratiu per accedir als drets, no un mecanisme que n’atorga. La universalitat dels drets, un dels principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans, suposa que els drets humans són aplicables a totes les persones sense excepció, independentment de nacionalitat, raça, religió, gènere o situació social.

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró, més de 15 entitats socials i de drets humans de Catalunya hem denunciat aquesta situació i volem instar els ajuntaments a complir amb les seves obligacions, garantint que tothom que visqui al municipi pugui empadronar-se, sense cap mena de discriminació, independentment d’on visqui i de com visqui. El padró no pot ser una eina d’exclusió social.