El taxi, en el punt de mira:
és possible establir noves regles
on tothom guanyi?

Per què ara es parla tant del taxi al Camp de Tarragona? Poden haver-hi diverses raons: algunes poden respondre a un cert oportunisme polític; altres per la necessitat d’adaptar l’arquitectura de gestió a una realitat metropolitana; i, també, les limitacions dels usuaris per pagar uns preus tan elevats. Probablement és una combinació de circumstàncies les que han posat el taxi en el punt de mira.

Ben mirat, tot es resumeix en una evidència que molts usuaris hem pogut constatar: el servei del taxi no és gaire competitiu a casa nostra. Segons un estudi de l’associació de consumidors FACUA sobre els preus del taxi en les 57 ciutats espanyoles més poblades, en 2020 i 2021, Tarragona té els preus més alts en els trajectes de cinc i deu quilòmetres, i ocupa la vuitena posició en els recorreguts d’un quilòmetre. Això ens indica que tenim un problema: les normatives actuals s’han quedat obsoletes per a un mercat del taxi cada cop més metropolità.

Per això, cal unificar el servei del taxi a través d’un nou disseny cooperatiu que s’ajusti millor a la realitat del territori, especialment pensant en els desplaçament cap a destinacions compartides com l’estació del Camp, l’aeroport o el port. Necessitem una nova estructura de gestió on cooperin els municipis afectats, sense imposar obligacions a ningú. Aquest és el repte, canviar la perspectiva local per una metropolitana.

El primer pas és identificar quins interessos cal preservar. El mercat del taxi es considera un servei d’interès públic, però la seva provisió recau en mans de particulars, tot i que el nombre de llicències i les parades és competència municipal. En aquest mercat participen tres actors principals, amb interessos aparentment diferents: els usuaris, els taxistes i la societat en general. Es tracta, doncs, de trobar una nova fórmula perquè tots tres en surtin beneficiats.

Els usuaris sols volen uns serveis de mobilitat urbana àgils i competitius. Els taxistes millorar els seus guanys, que depenen dels ingressos i dels costos operatius. Els primers estan en funció dels trajectes amb passatgers i les tarifes; i els segons dels cost del combustible, els trajectes de tornada buits i el temps d’espera (costos variables), a més del preu de la llicència i l’amortització del vehicle (costos fixos). Finalment, la societat i els ajuntaments vetllen per la sostenibilitat i la qualitat del servei en un mercat on l’oferta és rígida i la demanda fluctua força segons l’època de l’any, el dia de la setmana i la franja horària.

Per resoldre aquesta equació, no cal replicar una estructura rígida com ara l’Institut Metropolità del Taxi, que és el responsable de la gestió dels taxis a l’àrea metropolitana de Barcelona, quan la legislació actual ens ofereix altres fórmules cooperatives més adients per a la realitat territorial del Camp de Tarragona. N’hi haurà prou amb una estructura col·laborativa entre els municipis afectats, com la figura de les àrees territorials de coordinació intermunicipal del taxi.

A Catalunya, la legislació del taxi catalana aconsella impulsar fórmules de coordinació en aquells territoris on hi ha una intensa interacció entre aquells municipis que formin part d’un mateix mercat del taxi. En l’actualitat, Catalunya compta amb quinze àrees de coordinació del taxi, la majoria al Vallès Occidental i Oriental que presenten una realitat urbana molt semblant a la del Camp de Tarragona.

Les experiències existents confirmen que la cooperació intermunicipal no només és possible, sinó també necessària. La clau exigeix superar les regulacions locals a través d’estructures cooperatives que permetin adaptar-se als canvis socials, ambientals i tecnològics que estan transformant el mercat del taxi. En alguns llocs així ho han entès les parts implicades. A les Illes Balears, els mateixos taxistes impulsen la creació d’àrees de prestació conjunta per poder competir en millors condicions amb les plataformes VTC, com Uber o Cabify.

Vist tot plegat, els interessos dels tres actors —usuaris, taxistes i ajuntaments— potser no estan tan allunyats com sovint sembla. Trobar la solució no serà fàcil, però es tracta d’una aventura engrescadora on totes les parts poden sortir guanyant. Només cal posar fil a l’agulla.