La primera intermodalitat és anar a l’estació caminant
No deixa de produir una certa satisfacció comprovar com després de 18 anys d’insistir, finalment s’accepten, en esquema, unes propostes ferroviàries que per diverses raons al seu moment no van arribar a quallar. Una de les raons va ser la manca de consens territorial i una visió en excés localista des de Tarragona. Per això, al cap d’un temps, ens vam adonar que ampliar l’àmbit podia aportar millors alternatives. Es tractava de sumar l’altre gran centre de població com és Reus a la proposta inicial.
En el món del transport de passatgers hi ha una dada fonamental: la massa crítica, és a dir el nombre de viatgers a considerar perquè una determinada inversió sigui rendible.
No cal que determinem d’entrada on ha de ser l’estació principal. No necessitem començar per estructures com la de l’Estació del Camp quasi buides i totalment infrautilitzades. Serà la demanda d’usuaris la que situarà i dimensionarà les estacions i no la voluntat política emparada en consensos poc fiables i oportunistes.
Algunes dades prèvies:
- Estació TGN ciutat 2,6 Milions de passatgers / any (7.200 diaris)
- Estació del Camp TGN: 1,2 M
- Estació de Reus: 1,5 M
- Estació de Vila-seca: 0,5 M
- Estació de Lleida: 1,5 M / 1.000 usuaris d’AVANT/AVE que omplen cada dia per anar a BCN.
Quina és la necessitat ferroviària prioritària del nostre territori? En primer lloc, sens dubte, i considerant el nombre de viatgers, la connexió interna o domèstica dels nuclis principals Tarragona i Reus. També, però amb un índex inferior, les altres poblacions: Cambrils, Salou, Vila-seca i Valls. En segon lloc, és la connexió d’aquests nuclis amb BCN, deixant com a complementaris i a molta distància les connexions de Lleida, Saragossa, Madrid i València.
Quina modalitat de connexió necessitem? Per a les domèstiques podria valer el Tramvia, però tenint com tenim (o teníem) connexions ferroviàries, fora millor recondicionar aquestes i disposar de combois que puguin circular per les mateixes vies que els trens convencionals i els d’alta velocitat. Una correcta gestió d’horaris permetrà la seva comptabilitat, sempre prioritzant els més directes i de major nombre d’usuaris.
Per a les del segon grup, necessitem connexions d’alta velocitat. No és un luxe, és competitivitat i oportunitats. Les alternatives més econòmiques, dites comunament Rodalies, tenen una altra casuística més complexa i que no és la que parlem avui.
Podem imaginar un tren Avant o similar que surti de Reus a les 8:00 h, passi per Tarragona a les 8:12 h i arribi a Sans a les 8:47 h? Doncs és perfectament factible. I com que el seu recorregut passaria per l’Estació del Camp per agafar la línia de l’AVE, per les mateixes vies podria passar un altre tren de tipus convencional o tramvia que, sortint de Reus a les 8:10 h, s’aturés a Vila-seca a les 8:15 h, a Tarragona a les 8:30 h i a l’Estació del Camp a les 8:40 h.
Amb tornada per les mateixes vies i mateixes parades. I encara es podria afegir un abaixador addicional a Constantí – Sant Salvador.
Reus ha començat a materialitzar les seves aspiracions. L’estació de Bellissens està en marxa. És lògic que Tarragona expressi les seves, traduïdes en l’Horta Gran. Ambdues són possibles i és fàcil trobar el consens. Vila-seca tindrà també la seva estació i en el futur pot arribar a ser estratègica, però, ara, la població, els usuaris, són a Reus i Tarragona i és on han de situar-se les estacions.
Es parla massa de lleialtat i consens i la realitat la tenim davant. Realment tots hem estat, som i serem lleials? Els passatgers no volen entrar en lluites estèrils, volen arribar a la seva destinació amb facilitat i seguretat, de servei i d’horaris. La connexió en alta velocitat és fàcil i assequible. La de rodalies és més ambiciosa però igualment desitjable i molt positiva. Avancem amb la lògica dels números. No ens equivocarem.
I sobretot, no oblidem les connexions ferroviàries amb les Terres de l’Ebre i les que venen de Castelló i València. D’això en podem parlar un altre dia.
Evidentment, no podem posar una altra estació allunyada dels nuclis importants. Encara ens creiem que l’Estació del Camp va ser un gran avanç per a Tarragona ciutat?

La primera intermodalitat és anar a l’estació caminant