26-M: El nou cicle polític ja està aquí

Les eleccions mai deixen bones notícies per a tothom. Sempre hi ha perdedors i guanyadors. Però aquesta vegada en tenim una de molt bona per a la majoria. La participació a Europa ha estat la més alta dels últims vint anys i els resultats confirmen l’hegemonia dels partits que aposten per la Unió enfront de les forces d’ultradreta. A partir d’aquí, tots els resultats depenen del cristall en què es mirin.

A Barcelona, l’empat amb nombre de regidors entre l’ERC d’Ernest Maragall i els comuns d’Ada Colau deixa l’alcaldia oberta. Més, si tenim en compte que el PSC pot tenir un paper clau a l’hora de formar majories. Els resultats també obren la possibilitat d’una aliança entre els republicans i els comuns, que podria establir un vincle amb importants repercussions a la política catalana.   

Amb aquest escenari, unes paraules del president de la Generalitat adquireixen un significat especial. Quim Torra va afirmar, en campanya, que Barcelona «ha abdicat de ser la capital de Catalunya» i ha estat Girona la ciutat que «s’ha mantingut al costat del país i de les institucions catalanes». El partit de Torra, l’última mutació de Convergència, ha quedat a Barcelona per darrere, fins i tot, de la candidatura de Manuel Valls. Per tant, hauria de revisar les seves paraules, mentre que ERC té la possibilitat de trencar la dinàmica d’assenyalar bons i mals catalans. Bones i males ciutats.

El PSOE ha seguit amb el vent a favor i ha guanyat clarament les eleccions europees  

El 26-M ha confirmat el cicle iniciat en les eleccions generals. El PSOE ha seguit amb el vent a favor i ha guanyat clarament les eleccions europees,  però la caiguda de Podemos li impedeix conquistar més poder local. Davant la fragmentació de la dreta, el partit de Pedro Sánchez es consolida com la força política central del país. Mentrestant, el Partit Popular respira amb la victòria a Madrid i per l’estancament de Ciudadanos i de Vox.

A Catalunya segueix el pols entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, les dues figures simbòliques de l’independentisme. La cursa que han mantingut a Europa l’ha guanyat el líder de ERC, com a cap de llista d’Ahora Repúblicas, amb tres escons. Un més que Junts per Europa. ERC,  que havia aconseguit una gran victòria en les generals, consolida a més el seu poder municipal, amb una derivada important, que és la constitució de les diputacions i els consells comarcals.

Però el ‘factor Puigdemont’ segueix molt viu. Tant que es pot crear la percepció que el combat etern per l’hegemonia independentista seguirà condicionant la política catalana. Amb la constant subhasta sobre qui és més o menys radical a l’hora de defensar la República. 

L’elecció de dos polítics a l’exili (Carles Puigdemont i Antoni Comín) i d’Oriol Junqueras, a la presó, porta el conflicte entre l’independentisme i l’Estat a les institucions europees. El 12 de juny s’ha de constituir el Parlament Europeu, i serà el moment en què, de nou, s’escenificarà les contradiccions de l’Estat espanyol a l’hora de combatre el Procés sobiranista. 

El judici seguirà condicionant
La política catalana seguirà condicionada pel judici contra els líders independentistes i això tindrà el seu reflex en la política espanyola. El 12 de juny està previst que acabi el judici i la sentència s’espera pel mes d’octubre, abans que es compleixi el màxim de dos anys de presó preventiva. 

El Tribunal Suprem haurà de decidir si deixa en llibertat els processats des que finalitzi el judici fins que es dicti sentència. Serà en aquell moment en què el president Pedro Sánchez podrà obrir el diàleg amb qui ostenta l’hegemonia independentista, Oriol Junqueras. Aquesta seria una bona notícia, diferida en el temps, d’aquest nou cicle polític.

 

* Josep Carles Rius (Valls, 1956) és periodista i president de la Fundació Periodisme Plural. Doctor en Ciències de la Comunicació, exerceix de professor a la UAB. És autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (2016. UB). Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i sotsdirector de ‘La Vanguàrdia’ i ha treballat a mitjans com ‘El Periódico’, TVE o  ‘Público’. Va participar en la fundació de ‘Mestral’ i ‘El Pati’.