27-S, dividir de vegades no suma a l´hora dels gestos

És coneguda la frase de ‘divide y vencerás’ però no, m’explico: estem davant d’un atzucac d’aquí a les eleccions del 27-S. De moment sembla que les propostes de candidatures sobiranistes són: la possible llista del president Mas, ERC, la CUP i Catalunya en Comú. Les enquestes actuals diuen que per separat no sumen. Què fem? Seguim dividits?

Si realment es vol saber si existeix la possibilitat o no d’una majoria a favor del ‘sí- sí’, tant en nombre de diputats com de vots el que toca és sumar i sumar abans del 27-S i no deixar-ho al’atzar.

Això requereix deixar a uncostat els protagonismes i els ‘egos’ dels qui tenen la possibilitat de liderar aquest procés. Després no valdran els discursos de justificacions partidistes. Ara el que toca és com la sardana, tots junts de la maneta amb un objectiu comú, i si tot anés bé, tornar-ho a repetir a les generals (novembre) el mateix que han fet a Escòcia.

O ens ho creiem o no? La vida i la història tenen etapes, ara és aquesta i, després, ja continuarem.

Però hom pot dir qui hauria d’encapçalar la candidatura d’unitat? Jo apostaria per l’actual president Artur Mas i si es guanya que ho deixi, ha arribat fins aquí i que continuï el procés l’Oriol Junqueras.

Programa d’unitat: primer les persones, segon l’economia, tercer la llengua i quart la cultura, línies generals (fàcil), després ja entrarem al detall (en una altra etapa). Tot dins d’un Estat propi si el referèndum surt bé. No es poden digerir tots els plats de cop!

Som-hi!