Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion EL VORAVIU

30 anys de ‘La Plumilla’ d’Antoni Coll

Amb la columna de l’Antoni Coll s’hi podrà estar d’acord o s’hi podrà discrepar, però mai provocarà cap còlera

 

Josep Ramon Correal

Whatsapp
Un jove Antoni Coll els primers anys de La Plumilla.

Un jove Antoni Coll els primers anys de La Plumilla.

Avui fa trenta anys que Antoni Coll escriu La Plumilla. Lluís Foix el va engrescar: «El que has de fer, Antoni, és un article diari». Així va ser com, des de l’onze de l’onze de 1988, Antoni Coll escriu una secció que s’ha convertit en un referent del periodisme. La Plumilla surt cada dia, sempre a l’última pàgina del Diari de Tarragona i també sempre al costat de l’acudit. La primera columna va estar dedicada a Millie, la gossa de George Bush pare. Des de llavors només hi va haver una Plumilla que no va ser obra d’en Coll. En una raresa periodística, un dia La Plumilla va ser escrita pel llavors alcalde Joan Miquel Nadal. Els polítics sempre han envejat poder escriure com ho fa el periodista d’Ivars. L’estil d’Antoni Coll recull les tres condicions fonamentals del gènere periodístic d’opinió: concisió, claredat i coherència. La Plumilla és sempre coherent amb una visió cristiana de l’actualitat, on la crítica no és mai ofensiva. Amb la columna de l’Antoni Coll s’hi podrà estar d’acord o s’hi podrà discrepar, però mai provocarà cap còlera. Ho demostren fets com el d’aquell republicà que va demanar ser enterrat amb la bandera republicana i un Diari de Tarragona amb La Plumilla. Més insòlita fou la pintada que va aparèixer un dia a la façana del Diari i que etzibava: Coll, ¡rojo! La gran Plumilla nostra de cada dia, dóna’ns Senyor.

Temas

Comentarios

Lea También