36 homes i dones justos

Segons una de les més antigues llegendes jueves Déu, cansat de veure com la humanitat cau reiteradament en el conflicte i la destrucció, està a punt d’abandonar la seva creació. Malgrat això, a cada generació, Déu troba que existeixen un mínim de 36 homes i dones justos, la virtut dels quals salva el món. 

Aquestes persones, continua la llegenda, no estan reconegudes i ells mateixos no saben que ho són. Sovint són persones humils, sense pretensions de poder o de glòria personal. Tanmateix, conclou el Talmud, són ells i elles qui cada nova generació salven a la humanitat sencera. 
Doncs bé, en aquesta ciutat hi ha 134.000 homes i dones, nens i nenes, justos. Si alguna cosa s’ha posat en relleu durant la crisi sanitària que estem patint és l’extraordinària manifestació de coratge i de civisme col·lectiu dels tarragonins i tarragonines. En moments de dificultats es creixen. No es donen mai per vençuts i la seva grandesa moral és directament proporcional a la seva dignitat personal. Sou immensos.

Tots i totes coneixem aquests homes i dones justos. Estan als hospitals, en primera línia, salvant vides malgrat que això suposi posar en risc la pròpia salut. Estan als carrers, entre els voluntaris que reparteixen material sanitari, entre els agents dels cossos policials que vetllen per la seguretat de tots, entre els treballadors dels serveis essencials (alimentació, transportistes, emergències, etc.).

Estan a les cases, entre els pares i mares que tenen cura dels seus fills i filles i entre els més petits que pengen dibuixos on escriuen «tot sortirà bé» amb una maduresa que alguns considerarien impròpia de la seva edat. Sou vosaltres mateixos, els que esteu llegint aquestes línies. Rebeu tot el meu reconeixement, escalf i admiració. Desgraciadament també n’hi ha, pocs però sorollosos, que es dediquen a fer just el contrari (com els que insulten o assenyalen als herois i heroïnes que salven vides als hospitals), però em permetreu que no els dediqui ni una línia perquè realment no se la mereixen.

Davant d’aquesta situació que vivim realment excepcional tots aquells que tenim responsabilitats polítiques, repeteixo: tots i totes, hem d’estar a l’altura d’aquesta impressionant manifestació de coratge que demostra el conjunt de la nostra societat. No és temps de baralles, ni de discussions estèrils, ni d’inventar-se enemics exteriors.

El president Pedro Sánchez ha demanat a totes les forces polítiques i interlocutors socials un gran acord nacional que ens permeti sumar esforços per sortir d’aquesta greu crisi com més aviat millor. Si a Europa ens veuen dividits i barallats (com lamentablement ens veuen sovint) la nostra reivindicació d’aconseguir ajudes econòmiques es veurà debilitada. I, que ningú s’equivoqui, el perjudicat no serà cap Govern, no, serà el comú dels ciutadans, particularment els més vulnerables. En moments excepcionals calen respostes excepcionals i aquesta realment ho és.

No demanem res que no ens exigim a nosaltres mateixos. Hem de sumar esforços i remar junts en la mateixa direcció, que és d’estricte sentit comú. I si algú té encara algun dubte que s’inspiri en la unitat d’acció que ja existeix als hospitals, a les cases i als carrers. Veurà que no es dediquen a criticar-ho tot o a insultar per les xarxes, sinó a donar el millor d’ells mateixos per superar l’emergència que estem patint. Aquesta és la determinació de lluita que s’ha d’assumir també des de la política. Emfatitzo: tots i totes, sense distincions. Perquè els herois i heroïnes que s’estan deixant la pell per salvar vides i derrotar la pandèmia no volen més picabaralles, ens insten a estar a l’altura del sacrifici que ells i elles estan fent. El virus no entén d’ideologies, afecta tothom per igual. I tots junts l’hem de combatre.

Els 36 homes i dones justos, ja m’enteneu, s’ho mereixen. Perquè ells i elles han demostrat el que és la dedicació absoluta amb els seus conciutadans i què significa realment la paraula dignitat. I l’homenatge més gran que els podem fer és reforçar la seva lluita fins a erradicar el virus i recuperar la normalitat, salvaguardant els llocs de treball i el benestar social. Aquest és l’autèntic esperit de Tarragona.

Josep Fèlix Ballesteros, exalcalde de Tarragona