A Espanya s'han destruït un milió de llocs de feina durant la pandèmia

La crisi sanitària està fent estralls a les economies espanyola i catalana.

El confinament i l’aturada de l’activitat durant mesos han provocat el que ja es preveia, però no per això deixen de sorprendre les històricament dolentes dades econòmiques del segon trimestre de l’any.

Entre els mesos d’abril i juny l’economia espanyola s’ha desplomat un 18,5% amb relació als tres mesos anteriors, és el pitjor retrocés de la història segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

L’economia catalana tampoc se’n salva i ha caigut un 15,6% al segon trimestre de l’any. Durant el pic de la crisi sanitària s’han enfonsat el consum de les llars, la inversió, les exportacions i les importacions.

Tot plegat ha fet que l’economia espanyola entri en recessió, ja que acumula dos trimestres consecutius amb el Producte Interior Brut en negatiu. 

Podeu pensar que les dades macroeconòmiques són fredes, només xifres, però el seu impacte en el nostre dia a dia és enorme. Influeix en tots els àmbits i avui en parlaré d’un que ens afecta a tots: el mercat de treball.

Segons l’última Enquesta de Població Activa, en només tres mesos, entre l’abril i el juny, a Espanya es van perdre un milió de llocs de treball i a Catalunya la destrucció d’ocupació va arribar a les 223.700 persones. I aquí no es tenen en compte les persones afectades pels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació.

Aquesta pèrdua de llocs de treball és brutal i no té precedents pel que fa a la seva rapidesa i intensitat, i encara sort que s’ha pogut contenir gràcies a les ajudes als autònoms que han patit fortíssimes baixades dels seus ingressos i a la ràpida aplicació dels ERTO que el govern espanyol es planteja allargar, de manera molt encertada, fins a finals d’any.  

L’aturada de l’activitat de les empreses i la impossibilitat de buscar feina a causa del confinament han fet que les taxes d’aturats se situïn al 15% a Espanya i en més del 12% a Catalunya. Normalment soc optimista i veig el got mig ple, però també soc realista i amb xifres com aquestes està clar que haurà de passar molt de temps fins que s’aconsegueixin recuperar els nivells d’ocupació previs a la pandèmia.

Respecte a això, l’empresa de recursos humans Manpower ha elaborat un estudi detallat sobre l’ocupació a l’etapa post Covid-19 i conclou que, en el pitjor dels casos, haurem d’esperar fins al 2026 perquè el nostre mercat de treball pugui reabsorbir els llocs de feina perduts per la crisi sanitària.

Aquest procés serà tan llarg si a la llista de desocupats se li afegeixen una quarta part dels treballadors que ara estan afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació i que en un futur podrien perdre definitivament la feina per la falta de demanda. 
Avui en dia la Seguretat Social ha perdut més de 880 mil afiliats durant els mesos de confinament.

La meitat dels qui s’han quedat sense feina són joves d’entre 16 i 34 anys. L’impacte ha estat pitjor entre els homes i sobretot en el sector de la restauració, que ha perdut fins a 136.000 afiliats entre finals de febrer i finals d’abril, el segueixen la construcció i el comerç minorista. 
A més a més, i com ja és habitual, els més perjudicats són els assalariats amb contractes precaris, temporals i amb jornada parcial. Sigui del caire que sigui la crisi, sempre són els mateixos els qui acaben pagant els plats trencats. 
Canvi de sector
Gran part d’aquests treballadors que s’han quedat sense feina es veuran obligats a canviar de sector, ja que, malauradament, molts comerços, hotels, bars i restaurants no podran superar tants mesos amb restriccions o sense ingressos i abaixaran la persiana per sempre. 

És per això que hauran de formar-se i adquirir noves competències professionals per aprofitar les oportunitats de treball que han crescut arran de la pandèmia, com és el cas de la indústria de l’alimentació, feines relacionades amb el comerç digital, plataformes d’entregues de paquets a clients, transport i logística.

Si volen trobar feina, hauran de reciclar-se.