A la presó no s'hi pot viure tranquil

No seré jo qui critiqui els consellers cessats Jordi Rull i Jordi Turull per haver sol·licitat a l’Audiència Nacional que els posi en llibertat amb l’argument que han acatat «expressament» l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya «sense cap resistència». La defensa de Rull i Turull agafa els mateixos arguments que els lletrats de Carme Forcadell i la Mesa del Parlament, davant del Tribunal Suprem, que van servir per obtenir la seva llibertat amb fiança. No podem demanar als consellers Rull i Turull que facin l’heroi. Ni tampoc als altres membres del Govern empresonats. Ni tampoc als Jordis. A la presó, no s’hi pot viure. Que li diguin a Jordi Sànchez, que diumenge va presenciar com un dels reclusos de Soto del Real engegava una ganivetada al coll a un altre presoner de la mateixa nacionalitat dominicana mentre eren a missa. L’agressor va fabricar l’arma amb un ganivet de plàstic on va enganxar fulles d’afaitar. A la presó, no s’hi està tranquil ni a les hores de pregària. M’han vingut a l’esme unes paraules que l’altre dia em va dir un amic jutge: «El pitjor de la presó no són les incomoditats ni la pèrdua de llibertat. El pitjor de la presó, i el que temen més els reus, són les companyies». Que surtin Rull i Turull i Jordi&Jordi. Avui en dia, fer de Lluís Companys o de Carrasco i Formiguera no mola.