A les acaballes. La maledicció xinesa i els temps interessants

Doncs ja és aquí, l’últim article de l’any. Fem un repàs: al gener la Contra va iniciar l’any amb veneçolans que fugien de la pobresa del seu país cap a Colòmbia i altres països llatinoamericans. Al febrer, amb la Glòria a la costa mediterrània, el canvi climàtic i la sequera que es combina amb la violència perquè molts centreamericans decideixin deixar els seus països, sense perspectiva de tornar. Març, per descomptat, article sobre la lluita de les dones, amb focus específic en Mèxic. A l’abril, per descomptat, ja tancats a casa i amb l’ai al cor, coronavirus i la seva relació amb l’explotació desmesurada de recursos naturals. Maig, afectacions del confinament entre la població més vulnerable i pobre en països llatinoamericans, però aquí també, i amb les ridícules manifestacions a Madrid dels privilegiats del barri de Salamanca. Al juny arribava el dia del Refugiat i l’ús de la Covid com una altra excusa per tancar fronteres i impedir el pas a llocs segurs a aquells que més ho necessiten. Al juliol, la Contra bregava amb la situació de persones LGTBI en general però també en determinats països africans i centreamericans. La regularització dels migrants a Portugal perquè poguessin accedir al sistema de salut en època pandèmica va ser objecte de la contra d’agost. Setembre anava de la llei seca imposada en països com Sud-àfrica i Mèxic per evitar que llits que podien ser utilitzats per pacients de Covid s’ocupessin amb pacients amb comes etílics, accidentats o ferits per baralles. Això sí, Mèxic continuava la producció d’alcohol per a exportació als EUA, com fa amb altres productes «addictius»: alvocats, heroïna, cocaïna o fentanil. Octubre es va dedicar al president Trump, el debat, el seu contagi per Covid, els dubtes sobre si acceptaria els resultats electorals i les conseqüències de què el trumpisme s’assenti com pústula oberta en la política futura, als Estats Units però també més enllà. I Novembre es va dedicar al paper cada cop més militaritzat i letal de la policia en diferents països del món, arran de la mort de George Floyd a Minneapolis, EUA. 

Acabem l’any. Molts veneçolans que van emigrar a l’Argentina, Perú o Colòmbia han vist com la pandèmia acabava amb els seus llocs de feina i van haver de fer el camí a la inversa. Haurem de veure si tornen a sortir en tromba un cop el virus frena la seva expansió i/o aprenem a viure amb ell.

Encara esperem mesures definitives per evitar els estralls que tempestes com Glòria poden fer al delta de l’Ebre

Un any després, encara estem esperant mesures definitives per evitar els estralls que fenòmens meteorològics com la Glòria poden fer al delta de l’Ebre, tampoc per evitar la seva regressió, Glòria o no Glòria. I acabem de veure els huracans Eta i Iota fer de les seves, amb Hondures com un dels països més afectats. Els refugiats climàtics ja estan arribant a Mèxic. 

De les dones, què hem de dir, lluita llarga amb moltes baixes pel camí, haurem de commemorar molts 8 de març. Llarga també la lluita dels col·lectius LGTBIQ. Del canvi climàtic, l’explotació de recursos i la seva relació amb possibles nous virus desconeguts, semblaria que el més assenyat que ens queda fer és encreuar els dits de moment, mentre advoquem per polítiques més decidides a tots els nivells de forma urgent. 

Molts països tindran dificultats per a sortir de la crisi provocada per la pandèmia. Molts d’aquests països ja estaven en crisi abans de la pandèmia. La vacuna (o vacunes) han d’arribar a tots, universalment, si volem 1) controlar la infecció i 2) evitar un aprofundiment encara major de la pobresa arreu. En cas contrari, tindrem més refugiats, més desplaçats. Més morts al mar, als deserts, als camps collint fruita o en incendis en pisos pastera a la Barceloneta o a fàbriques ocupades a Badalona. 

També haurem de veure què passa amb la Guerra contra les Drogues dels EUA i les seves conseqüències a Mèxic. De moment, sembla que els càrtels mexicans han entrat al mercat europeu decididament i fins i tot Mèxic exporta «cuiners» que treballen a Holanda i Bèlgica en la producció de metamfetamina (es recullen més detalls a la investigació https://forbiddenstories.org/). I també haurem de seguir de prop al president electe Joe Biden, això sí, si finalment aconsegueix arribar al 20 de gener i treure a l’home taronja de la Casa Blanca. Els morts als EUA per Covid arriben quasi als 300.000, el país està més polaritzat (i armat) que mai, el sistema de migració i refugi està desmantellat i quatre anys de Trump han suposat una enorme erosió democràtica que molts arreu estaran temptats a copiar. 

A les acaballes de 2020, només queda recordar aquella maledicció xinesa, leitmotiv del periodisme: que visquis temps interessants. Benvingut sia el 2021 i tant de bo sigui el més avorrit de les nostres existències.

* Periodista. Treballa a Metges sense Fronteres, on cobreix diversos països d’Àfrica i Sud-amèrica. Abans va fer  de corresponsal per mitjans estatals a Sud-àfrica. Va començar de periodista a Tarragona.