A veure qui és més maquiavèl·lic

És admirable la poca vergonya amb què molts polítics surten cada dia de casa. Qualsevol persona mínimament pudorosa estaria una llarga temporada oculta després de quedar retratada de la manera que han quedat alguns dirigents. Les promeses i els compromisos no tenen cap valor per a certs polítics. Estem regits per una colla de deixebles de Maquiavel. En un apartat de El Príncep, l’obra primordial de la governança procaç, podem llegir el següent: «Tothom sap com és de lloar que un príncep mantingui la paraula i visqui amb integritat i no pas amb astúcia, i malgrat tot, en els nostres dies, veiem per l’experiència com molts prínceps han fet grans coses sense tenir gens en compte la paraula donada, i com amb astúcia han sabut capgirar els cervells dels homes, i finalment s’han imposat damunt dels que es recolzaven en la lleialtat». Encara trobem una altra cita més contundent del mateix florentí: «L’experiència manifesta que, avui dia, aquells que han fet coses notables han estat els prínceps que no han tingut massa escrúpols pel que fa a llurs promeses i han sabut engalipar amb raboseria l’enginy dels homes». El domini del maquiavel·lisme en la política actual és cada cop més evident i provoca de forma creixent el descrèdit dels gestors públics. La gent es deixa engalipar fins que un dia dirà prou.