Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Adéu, Eudald, adéu

Malgrat deixar la direcció de l´IPHES, Carbonell seguirà vinculat a Tarragona
Whatsapp

Eudald Carbonell ha deixat de ser director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, a petició pròpia, després d’una dècada conduint aquest vaixell. Ho deixa, diu, perquè ha complert un cicle, el projecte està consolidat i és el moment adequat per donar el relleu als seus continuadors i centrar-se en la recerca. No obstant, continuarà com a director en funcions fins que es resolgui el concurs del qual sortirà, previsiblement a l’octubre, el director definitiu.

La singladura de Carbonell al capdavant de l’IPHES començà fa tretze anys, sent ja catedràtic de Prehistòria de la URV, quan l’expresident Pujol el convidà a sopar al Palau de la Generalitat. Entre plat i plat, l’Eudald va aprofitar l’ocasió per suggerir la creació a Tarragona d’un gran centre d’investigació de l’evolució humana al llarg del temps. I el president, receptiu, acceptà. Aquest sopar, sens dubte, va ser el quilòmetre zero del que avui és l’IPHES. I el seu director no podia ser d’altre: Eudald Carbonell .

L’IPHES és un institut transdisciplinar de recerca de l’ecologia humana i de l’evolució social que permet prospectar l’evolució de les societats humanes durant gairebé tres milions i mig d’anys. Els seus eixos d’activitat són la recerca, la docència i la socialització del coneixement. Per comprendre la seva magnitud, podem posar el següent símil: mentre que l’àmbit d’actuació de qualsevol de nosaltres es circumscriu a la Tarragona actual, el de l’IPHES abasta l’evolució de tota la humanitat al llarg de 3,4 milions d’anys .

I el tenim aquí, l’IPHES, a Tarragona, al Campus Sescelades de la nostra Universitat, per ser més exactes. I és una de les joies de la corona de la investigació, i el nostre Ajuntament és patró de la seva Fundació, juntament amb la Generalitat i la URV.

A l’hora de crear l’IPHES va influir, sens dubte, l’enorme prestigi d’Eudald Carbonell, Premi Príncep d’Astúries d’investigació científica pels seus treballs a Atapuerca. Un pes específic valorat internacionalment, com ho demostra el fet que és autor de l’article científic sobre disciplines socials més citat al món en els últims deu anys.

I a casa nostra també el tenim en molta consideració, fins al punt que és fill adoptiu de Tarragona i membre del Senat Tarragoní. I en una votació realitzada fa poc més d’un any per un diari digital de la nostra ciutat el situava, amb un terç dels vots, en la posició de la persona que més havia fet per Tarragona.

Cal destacar també la projecció internacional que Eudald Carbonell ha donat a la nostra ciutat. Des de Tarragona ha estructurat un equip de investigació transdisciplinar amb projecció internacional que treballa en nombroses excavacions arreu del món. Eudald ha participat en la investigació i treball de camp a França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Geòrgia, Tadjikistan, Algèria, Marroc, Tanzània, Kenya, Etiòpia, Estats Units, Mèxic, Xile, Cuba, Eritrea, Xina i Austràlia, entre altres. I, a casa nostra, a l’abric romaní de Capellades o a la Boella…

I és que la vocació global de l’IPHES ha permès a Carbonell canalitzar a tot el planeta la seva apassionada capacitat per commoure les consciències amb la premissa bàsica de la socialització del coneixement.

El compromís de Carbonell amb el nostre país va ser evident des del principi. En acabar els seus estudis a París, la Universitat Pierre et Marie Curie li va oferir un treball, una oferta que qualsevol altre jove estudiant no hauria rebutjat. Però ell no la va acceptar. Volia desenvolupar la seva activitat professional al seu país i que el seu esforç beneficiés la seva terra. I va venir aquí, a Tarragona, l’any 1988, per incorporar-se com a professor de l’antiga delegació universitària.

Malgrat deixar l’IPHES, Carbonell seguirà –per sort– vinculat a Tarragona com a investigador del mateix IPHES i, alhora, com a catedràtic de la URV. Això sí, continuarà mentre no es produeixi el col·lapse que ell vaticina en el futur per a la nostra civilització. I és que, per sort per a nosaltres, ell i el seus col·legues solen comptar en milers d’anys.

Gràcies, Eudald, per la dècada prodigiosa al capdavant de l’IPHES!

Temas

  • TRIBUNA

Comentarios

Lea También