Aeroport BCN-Costa Daurada

Decisions de futur. Ningú diu que resoldre el present sigui fàcil, i menys encara saber on serem d’aquí a vint anys segons el què acabem fent ara

06 junio 2021 17:50 | Actualizado a 08 junio 2021 06:15
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Des d’aquest dilluns és festa major. Sí el Procicat diu que ens tornen les festes majors amb les bones dades d’evolució general de la pandèmia, i amb el progrés de la vacunació que fa que a Catalunya ja hi hagi 3 milions de persones que tenen la primera dosi, i que més d’ un milió set-centes mil la pauta completa.

I amb aquest camí de represa ens van acompanyant debats com el de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat que un cop més ens demanen celeritat en els determinis. Són cinc-cents metres de pista, i 1.700 milions d’inversió que AENA promet perquè aquest aeroport es transformi en un hub de connexions intercontinentals.

Són debats prepandèmics, són debats preprocès, són debats ancorats en un model arnat de xarxes aeroportuàries, de xarxes d’infraestructures, i que com acostuma a passar des de Tarragona ens ho mirem com espectadors.

De fet és el vell mal d’Almansa que com diu la dita «a tots mos alcanssa». Aquest model de l’Espanya radial, que té com a epicentre Madrid, i que deixa perdre milions i els costos que siguin, ja s’ha vist amb el Corredor del Mediterrani, s’ha vist amb l’AVE, es veu amb AENA i els aeroports.

Aquella «manifestació» dels homes amb corbata que es van reunir el 2007 a instàncies de l’IESE a Barcelona reivindicant la transferència de la capacitat de decisió aèria, que AENA canviés a un model descentralitzat on cada aeroport tingués una gestió, s’ha reproduït ara a instàncies d’ESADE, canviant d’objectiu de pressió.

Si l’any 2007 la càrrega era el Govern espanyol, ara el 2021 (14 anys perduts) la pressió és sobre el Govern, i les autoritats catalanes. És clar que El Prat s’ha anat situant com un dels aeroports europeus de referència, i que ha arribat als 55 milions de passatgers, i que fins i tot tal com està encara podria traslladar-ne més, però aquesta nova inversió va més enllà de l’arribada de turistes, sinó que busca que Barcelona sigui punt de connexió intercontinental.

Això, segons els defensors de l’ampliació, empresaris i camabres de comerç, permetria captar un altre perfil de viatgers d’empreses i inversions, més enllà del turista. Generaria 90 mil llocs de treball directes i riquesa, o com diu l’economista Germà Bel, «podríem portar molta gent a la gana per no ampliar-lo».

A la contra hi trobem des d’ecologistes, pagesos i municipis de la zona de Barcelona que consideren que ja hem arribat a un límit de moviment, i que aquestes obres de prolongació de la pista 3, i una nova terminal satèl·lit tindrien uns efectes desastrosos per l’àrea d’aiguamolls de La Ricarda, i aquell espai natural.

Aena proposa un intercanvi de terrenys al sud de l’aeroport com a intercanvi d’aquest espai natural protegit perquè la UE no ho bloquegi.

El Govern Aragonès-Puigneró, que necessita dels vots de la CUP per mantenir-se, haurà de decidir què fa, i per això ha creat una comissió amb tots els afectats i interessats que hi puguin afegir el seu punt de vista. La decisió va més enllà del creixement lineal de l’aeroport, afecta tot el país.

I les lliçons de la Covid també s’han de tenir en compte. Per això en aquesta comissió també hi deurà haver representació de les nostres comarques. Això beneficiarà l’aeroport de Reus-Costa Daurada? Seria millor que passés a ser l’aeroport Barcelona-Costa Daurada? Barcelona-Reus? Barcelona 4? Pot ser-ho? Poden funcionar com una quarta pista, ja sigui Reus, ja sigui Girona, si s’opta per no allargar la 3? Que El Prat esdevingui un hub intercontinental ja es beneficiós per l’aeroport de Reus en si?

Les cambres de Comerç de Tarragona- Reus-Valls demanen visió global, que hi hagi connexió d’AVE entre aeroports, i gestió individualitzada de taxes. Una estació intermodal a l’aeroport de Reus permetria arribar a Barcelona en mitja hora als passatgers que hi arriben. I mitja hora és el que ens trobem també a d’altres aeroports d’Europa.

Un consell rector per l’aeroport i les decisions en infraestructures, una mirada més estratègica que tàctica. I una sensació de fer tard, de perdre trens i vols. Sense perdre la necessitat d’un futur descarbonitzat i sostenible. Ningú diu que resoldre el present sigui fàcil, i menys encara saber on serem d’aquí a vint anys segons el què acabem fent ara.

Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV. 

Comentarios
Multimedia Diari