Això és una merda?

Això ha escrit algú sobre una peça de l’artista Carles Pujol que hi ha instal·lada al Passatge del Raval de Robuster de Reus dins la mostra d'Urban Art que s’exhibeix al nucli antic

01 junio 2017 17:22 | Actualizado a 01 junio 2017 17:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Urban Art, és una mostra d’art urbà que s’exhibeix al nucli antic de Reus, una iniciativa de l’Associació Pro Art Contemporani TELAX, que s’emmarca dins de les múltiples manifestacions que omplen el programa de “2017 Reus Capital de la Cultura Catalana”.

Hi participen una quarantena d’artistes plàstics de reconegut prestigi que han adoptat llocs aparentment hostils com són les belles parets, els estrets carrerons, les persianes d’antics establiments, o les portes de transformadors elèctrics, per convertir-los en espais de creació artística; és també una manera de treure l’art dels habituals  “santuaris” de museus o galeries i apropar-lo al públic, sortint a l’encontre dels vianants. Alhora aquestes intervencions ens ofereixen una imatge diferent i més atractiva d’uns indrets que presenten insospitades possibilitats creatives i penso que està molt bé que substitueixin  la deixadesa, la brutícia o els gargots que acostumen a mostrar habitualment, per oferir un molt interessant itinerari per admirar art.  

Però ja se sap que els carrers, els racons i espais  de tota mena que també conformen la denominada via pública, és un territori de convivència no sempre fàcil. I aquesta ocupació pactada i pacífica de l’art, que els ha embellit  després de superar algunes incomprensions inicials ja ha rebut una primera i explícita crítica. Tot i el poc docte to escatològic emprat. Una concisa frase  esdevé tota una sentència: “Esto es una mierda” . Això ha estat escrit  sobre una peça de l’artista Carles Pujol que hi ha instal·lada al Passatge del Raval de Robuster.

Penso que lluny de córrer a esborrar aquesta mostra de la més tradicional literatura apòcrifa, cal mantenir-la tal qual, com un element  de reflexió afegit. La queixa no sembla adreçar-se a la oportunitat de la ubicació de la peça en aquest indret, sinó a la seva pròpia essència.

Davant aquest fet irrespectuós amb la creació artística, la primera idea que em ve al cap, ves per on, és una frase  de l’insigne Antonio Machado que no cal traduir ja que escrivia en la mateixa llengua que l’anònim vianant amb vocació de crític d’art, Machado va dir allò de que “todo lo que se ignora se desprecia"

Per tant ja tenim un primera resposta a la frase que, certament, embruta. Atès el sentit ben menyspreable que, en aquest cas, cal atribuir a “la mierda” (si parléssim d’adobs no ho diria pas), hem de considerar que la persona que va escriure això no acredita uns sòlids coneixements en matèria d’art ni gaires recursos lingüístics o argumentals per manifestar el seu desgrat.  

I és clar això ens du a una segona consideració. Seria bo poder argumentar ara i aquí l’oportunitat d’exhibir art al carrer, les performances o l’art conceptual. A més, podríem endinsar-nos en múltiples consideracions sobre l’ús, funció  i estètica dels espais urbans i molts aspectes més. Però hi ha persones molt més indicades per a fer-ho (no sigui que caigui en el mateix error que l’anònim personatge al qual em refereixo) i a més això excediria en molt la intenció d’aquesta nota que només pretén deixar constància d’un acte de intolerància, d’una agressió a una indefensa obra d’art. Així doncs em curaré en salut acudint a un gran savi de l’antiguitat grega. Deia Aristòtil: “és ignorància no saber distingir allò que necessita demostració i allò que no li cal”. Aquesta és la meva rèplica i  explicació per a no estendrem més.

I amb això em quedo tant ample con l’autor del escatològic text que ara exhibeix aquella obra d’art. El text afegit de fet constitueix una interacció que deixa testimoni del pensament del seu autor. Un nou i impensat punt de vista. El meu. És aquest escrit, amb el qual no voldria pas incomodar a ningú.    

 

Josep Maria Guinovart 

Gestor cultural                                                                          

Comentarios
Multimedia Diari