Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Així no

Malgrat les moltes apel·lacions a la mediació, Rajoy segueix dient no a tot

Josep Maria Arauzo-Carod

Whatsapp

Comprimir en un article d’opinió la successió de fets esdevinguts durant la darrera setmana és una tasca inabastable. A tall de resum es pot dir que s’ha organitzat i realitzat un referèndum que el govern central va jurar que «mai no es faria», que més de dos milions de persones han acudit a la crida de les urnes tot i la brutalitat policial denunciada per l’ONU i la premsa internacional i silenciada per la UE i la premsa estatal, que el país s’ha paralitzat en una aturada sense precedents, que el rei Felip VI va fer una al·locució pública on va deixar ben clar que és monarca només de part dels seus súbdits, que...

De tot plegat aquest cronista voldria referir-se a uns pocs aspectes. El primer és la resposta cívica, valenta, pacífica i exemplar de la societat catalana que diumenge va sortir a votar tot i les imatges esfereïdores de les ràtzies policials que arribaven d’arreu del territori, amb una menció expressa a totes aquelles persones que van protegir els col·legis electorals. Sortir a votar en aquestes circumstàncies té mèrit i mostra a les generacions més joves que, per desgràcia, els drets no cauen del cel i que cal lluitar per aconseguir-los. 

El segon és l’immobilisme mostrat pel govern central, incapaç d’entendre que té un problema polític (que no policial o judicial) a Catalunya i que és en aquest àmbit que l’ha de resoldre. El preocupant, però, és que tret de notables excepcions aquesta visió és compartida per la majoria de la classe política espanyola, en molts casos amb tics provinents d’èpoques que molts crèiem ja superades. 

El tercer és la sorprenent resposta donada pel monarca espanyol en la seva compareixença de dimarts, on va quedar palès no només que compareixia en tant que portaveu del govern de torn (abandonant, per tant, el paper d’àrbitre que li reserva la Constitució, aquesta norma tan habitualment invocada pel PSOE, el PSC i el PP), sinó que el patiment dels vora 900 ciutadans ferits a les càrregues policials (un fet insòlit en democràcia) no mereixia el més mínim esment. Això és el passat. El futur és el que succeirà la setmana vinent on, malgrat les continuades apel·lacions a la mediació per part del govern de la Generalitat, la resposta del govern central segueix sent un no a tot, on el TC suspèn (amb la iniciativa del PSC) plens del Parlament que ni tan sols s’han convocat, on les demandes legítimes de la majoria de la ciutadania de Catalunya s’assimilen a fets delictius. Així no.

@jmarauzo

Comentarios

Lea También