Al Camp de Tarragona ens toca moure’ns

Després de més de vint anys, d’anuncis i promeses incomplertes respecte a la imminent posada en funcionament d’un TRAMCAMP que ens ajudaria a vertebrar millor la mobilitat entre els barris i ciutats del Camp de Tarragona, els responsables de les infraestructures de transport de la Generalitat de Catalunya, ens acaben d’anunciar, via un extemporani DOGC, que ajuntaments, associacions, empreses i ciutadania disposem de tan sols 30 dies per analitzar i formular al·legacions a les més de 3.000 pàgines de traçats i estacions que configuren l’Estudi Informatiu i d’Impacte Ambiental del NOU TREN-TRAMVIA que es pretén pel Camp de Tarragona.

Igual que va succeir fa vint anys, respecte a la localització de l’excèntrica i desaprofitada Estació ferroviària del Camp de Tarragona, ens pretenen construir ara una nova infraestructura de transport sense comptar amb la imprescindible participació ciutadana i la necessària corresponsabilització de les institucions locals que representen legítimament els interessos del nostre territori.

Després de més de vint anys reivindicant que al Camp de Tarragona tenim el mateix dret a planificar-nos i gestionar-nos, que tenen a la resta d’àrees metropolitanes, les mal anomenades administracions superiors continuen exercint un inacceptable despotisme, gens il·lustrat, contrari als principis democràtics de la subsidiarietat i el respecte territorial.

S’imaginen vostès que la Generalitat de Catalunya hagués donat només 30 dies als Ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet, Cornellà del Llobregat o Badalona per formular al·legacions a un imprevist model i traçat de tramvia predeterminat unilateralment sense comptar amb la concepció i participació prèvia dels mateixos ajuntaments i dels veïns interessats? De ben segur, impensable i del tot impossible.

S’imaginen vostès que els treballadors de les empreses municipals de transport públic i els concessionaris del transport públic interurbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’assabentessin per la premsa que els corredors de mobilitat que tenen legítimament assignats seran operats per una nova empresa de transport que no és la seva? De ben segur, increïble i del tot inassumible.

Malauradament, durant molt de temps, tot allò que institucionalment i socialment ha estat inacceptable a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, al Camp de Tarragona s’ha assumit i paït amb una resignació cega que ens ha portat a la situació d’insatisfacció permanent que tenim com a territori mal tractat i poc respectat per part dels centres de poder d’aquí i d’allà.

Iniciarem en les pròximes setmanes un seguit de tallers participatius i trobades amb les entitats socials i empresarials

Malgrat aquesta inèrcia històrica, els ciutadans i les institucions del Camp de Tarragona estem obligats a superar aquesta situació de menysteniment territorial amb independència de la nostra localització en el mapa i de la nostra adscripció política.

Per assolir aquest objectiu de treball conjunt i concertació territorial en matèria d’infraestructures i serveis de transport, fa quinze anys, els municipis i les comarques del Camp de Tarragona van constituir, juntament amb la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM).

Segons la Llei de la mobilitat aprovada l’any 2003 pel Parlament de Catalunya, aquest ens consorcial hauria de ser l’autoritat única responsable de la planificació consensuada i concertada de les infraestructures i els serveis de transport públic que es requereixen al Camp de Tarragona.

Dissortadament, l’ATM del Camp de Tarragona no ha estat, fins ara, l’ens planificador i ordenador del model de mobilitat funcional i sostenible que necessita, de manera urgent, el nostre territori.

L’exemple més clar de la irrellevància i inoperativitat d’aquesta imprescindible Autoritat Territorial necessària per a la millora de la mobilitat del Camp de Tarragona ha estat el paper nul i residual que els responsables de les infraestructures de transport de la Generalitat han deixat que tingués la nostra ATM en el procés de concepció i planificació concertada del nou TREN-TRAMVIA del Camp de Tarragona.

Ans el contrari, a la capital, el departament de transport de la Generalitat sí que permet que sigui el mateix territori, mitjançant l’ATM de la Regió Metropolitana de Barcelona, l’autoritat única encarregada de planificar i, fins i tot, gestionar de manera concertada amb els ajuntaments els diferents tramvies, TRAM BAIX i TRAM BESOS, que tots coneixem.

Per què aquest tracte diferent? Per què aquesta discriminació permanent? Per què aquest menysteniment persistent del Camp de Tarragona?

Les respostes a aquestes preguntes esdevenen la solució al problema. Ara no hi ha excuses. Ha arribat el moment de reaccionar amb determinació i unitat per situar i posicionar el Camp de Tarragona com un territori madur i capaç que vol tenir les mateixes oportunitats, eines i finançament que tenen la resta de territoris a Catalunya. Ha arribat el moment de moure’ns.

El Nou TREN-TRAMVIA del Camp de Tarragona que pretenen planificar-nos, una vegada més des dels despatxos de Barcelona, ha de ser el punt final d’una història superada que doni pas a una nova i prometedora etapa en què la societat civil i els ajuntaments del nostre territori agafem les regnes del nostre propi futur.

Lluny, però, de voler instal·lar-nos en el recurrent greuge comparatiu i en la improductiva crítica entre institucions, des de l’Ajuntament de Tarragona volem començar a actuar amb una nova actitud positiva i constructiva reconduint aquesta inacceptable opció centralitzadora pròpia d’altres temps.

En aquest sentit, a falta del reivindicat Consell Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona, que tot i estar establert per llei com espai per a la participació ciutadana en les polítiques de mobilitat, mai s’ha volgut constituir i desenvolupar per part de l’ATM del Camp de Tarragona, el nostre Ajuntament iniciarà en les pròximes setmanes un seguit de tallers participatius i trobades amb les entitats socials i empresarials representatives per tal de poder donar resposta i posicionament de ciutat, en només 30, dies al model de mobilitat poc funcional i, per tant, gens sostenible que es deriva del nou model de TREN-TRAMVIA que se’ns planteja, des de Barcelona, després de més de 20 anys de promeses incomplertes i desconsideració vers al nostre territori.