Al final no podrem sortir al carrer

Torno de Barcelona atabalat. Avui en dia, per circular pels carrers de la capital catalana s’ha de tenir l’expertesa d’un pilot acrobàtic. Tant se val si vas en cotxe com si vas a peu, has de tenir un ull a cada costat i també al clatell. Els perills amenacen per tots cantons. Has de vigilar les motos que semblen esperits fugint del dimoni. Has de vigilar les bicicletes, que surten dels llocs més insospitats. Has d’estar al tanto del tramvia, molt ecològic, però que te’l pots trobar travessat al mig del carrer. Has de vetllar per l’exèrcit de busos turístics que van arrenglerats com si fossin de l’ANC. Has de sotjar que una volada d’orientals no assalti el pas de vianants com si fossin les legions de Gengis Kan. Has d’obrir l’ull amb els repartidors de pizzes, una espècie que deriva de les motos d’una manera depravada. I últimament -el que faltava pel duro-, han arribat els patinets. Aquest enginy, de forma individual, és simpàtic i inofensiu. De fet era una joguina des de temps immemorials. El problema del patinet és quan es massifica. Llavors esdevé una plaga. Com que pot anar per tot arreu és incontrolable i no cal cap tipus de carnet. I preparem-nos perquè aviat s’escamparan els drons i l’home volador que es va estrenar a França el dia de la festa nacional. Demà Tarragona estrena el lloguer de patinets. Anem de dret a l’hecatombe.