Más de Opinión

Opinión Periodista

Al juliol farà un any: El Fons de Recuperació Europeu, un projecte en un tros de paper

Amb Biden ja al govern d’Estats Units i amb un pla d’estímul superior a l’europeu, França i Alemanya defensen el Pla de Recuperació per evitar la seva paralització abans de l’estrena

Griselda Pastor

Whatsapp
Griselda Pastor. Foto: DT

Griselda Pastor. Foto: DT

Aviat farà un any i encara res no es belluga. Els diners del Fons de Recuperació Europeu segueixen sent un projecte en un tros de paper. El projecte de solidaritat més important de la història comú, va dir ahir el ministre alemany d’Economia Olaf Scholz, acompanyat pel ministre francès Bruno LeMaire en una videoconferència conjunta, segueix en tramitació.

El Tribunal Constitucional d’Alemanya té molt a veure en aquesta lentitud perquè en acceptar un recurs contra el Pla va impedir la signatura del president del país quan tenia ja llum verda del Parlament alemany.

Frank Walter Stenmeier va poder signar fa una setmana, eliminant l’ensurt. I ara es tracta de donar una empenteta a tots els que encara expressen dubtes: Holanda, Àustria, Finlàndia formen part de l’equip de països on els governs es troben amb problemes davant d’uns parlaments molt poc creients en la cosa europea.

El finlandès, per exemple acaba de dir que aquesta decisió no es pot pendre per majoria simple i la majoria de dos terceres fixada per la seva comissió constitucional obligarà al govern, ja de coalició àmplia a pactar amb la seva oposició molt poc predisposada abans d’unes eleccions municipals.

Els dubtes en els països rics són de dos tipus: primer el de «suma i resta», és a dir que aquest pla afovoreix més els països més pobres i tothom sap que al sud es llencen els cèntims sense control. Un discurs difícil de contrarrestar en èpoques de crisis perquè l’han fet servir dretes i esquerres nacionals abans que s’instal·lés la ultradreta als seus parlaments. I després hi ha un problema vinculat als tractats. L’actual impedeix endeutar-se per finançar un país. És un debat que va fer molt difícil la decisió de Draghi en la crisis bancària, l’any 2012 quan des de el BCE va decidir evitar l’enfondrament d’Itàlia i d’Espanya.

Ara, el debat torna i els països del Nord demanen garanties de què el Pla de Recuperació no serà un precedent. Garanties de què aquesta excepció d’anar al mercat com Comissió Europea i emetre deute no implicarà un canvi de les lleis si es demostra que l’instrument funciona.

És en aquest context, amb Biden ja al govern d’Estats Units i amb un Pla d’estímul superior a l’europeu que els ministres d’Alemanya i de França han sortit a reclamar que no es perdi més temps.

«És la resposta més gran que la Unió ha donat mai de forma col·lectiva. Obrim amb aquest pla un nou capítol de la història comú», ha dit Olaf Scholz des de Berlín.

A París, Bruno Le Maire ha afegit que cal anar depressa, que cal l’aprovació final «el més aviat possible», un missatge adreçat als governs que han de presentar els Plans de Recuperació Nacional per què a Brussel·les només ha arribat el pla de Portugal. Un missatge adreçat als parlaments que han de permetre l’endeutament de la Comissió Europea. I un missatge adreçat a l’equip Von der Leyen a qui el reglament dona dos mesos per aprovar aquests plans però aquest és un termini que els governs desitgen escurçar.

Massa coses pendents

Un problema de poder entre institucions perquè quan la Comissió acabi el seu examen parlaran els governs que reunits en Ecofin i a nivell de ministres d’Economia han de donar l’aprovat definitiu, i això voldrien poder-ho fer aquest mes de juliol.

Un calendari amb massa coses pendents per poder assegurar que els diners que esperen els governs arribaran aquest estiu tot i que l’important no és quan podran començar a repartir-se els diners, si no que els parlaments que han de dir sí ho facin ràpid perquè sense unanimitat a vint-i-set la Comissió Europea no pot anar als mercats a emetre deute i sense això no hi han diners.

I seria molt fort que el gest de Àngela Merkel, corregint la política d’austeritat i càstig contra el sud en la crisis bancària, es veiés bloquejat. Perquè el temps corre i de moment, l’únic segur és que al juliol farà un any.

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des de 1998.

Temas

Comentarios

Lea También