Al xató el que és del xató

No m’estranya que els cuiners i la gent del Baix Penedès s’enutgin i fins i tot s’emprenyin en veure els ingredients, la preparació, l’acabat i el gust del xató elaborat al programa Masterchef de l’altre dia a TVE. Tant en Jordi Cruz com el Pepe Rodríguez, aquest cop, s’han cobert de glòria. Segons expliquen els experts cuiners vendrellecs –mestres xatonaires– Elías Chacón, del restaurant Jaruma, i Sheila del Molí, de Cal Tof, que van seguir tot el procés fil per randa, van arribar a la conclusió que «ni idea de qué era… ni qué estaban haciendo». El que van veure no era ni de bon tros el seu tradicional xató. Per tant tenien tota la raó de queixar-se! Si els ingredients del típic plat són l’amanida d’escarola, tonyina, bacallà i olives arbequines, amanit amb salsa de romesco… per què dimonis s’ha de modificar la recepta? Per què volen fer invents? Per tocar els pebrots als cuiners de tota la vida? Si us plau, deixeu la cuina tradicional en pau –la cuina de l’àvia– i dediqueu-vos als vostres invents gastronòmics de laboratori, amb guants de làtex, pinces i bisturí per fer un plat amb tota la cura del món –i sense mirar el rellotge– per acabar-te’l d’una forquillada quan te’l serveixen. Ja sé que algú no m’entendrà, però no em fa vergonya de dir que sóc anticuina d’avantguarda, emocional o com se li vulgui dir. Que quedi clar que l’escudella i carn d’olla és l’escudella i carn d’olla i el cocido madrileño és el cocido madrileño, per molt que s’assemblin de vista, oído ,olfato, gusto y tacto.

Pau Òdena

(Tarragona)