Albert Abelló, el bon jan

Si alguna persona semblava immune a patir un infart era Albert Abelló. De posat tranquil i caràcter assossegat, estava decidit a desbancar Matusalem. A sobre jugava al golf amb Xavier Artal, que és un altre mar de bonança. El vaig conèixer fa anys durant un sopar oficial. Vam compartir taula i em va explicar l’aventura amb la seva dona, Esther, i els seu fills, Albert i Anna. Tots junts van recórrer 2.700 quilòmetres per Austràlia amb dues bicicletes tàndem. El meu imaginari sempre havia contemplat que, quan es preguntava a un emprenedor quin era el seu somni, contestava: «fer la volta a Austràlia amb bicicleta». Abelló era un empresari inquiet i un tarragoní expedit a generar idees per a la ciutat. Sempre rumiava quina se’n podia empescar i era capaç de treure petroli de la caparrada més simple. D’una nimietat com una ruta de tapes va generar una febrada que ha encomanat mig país amb la participació de les grans cerveseres. El salt que va donar del món de l’empresa, a través de la Cambra de Comerç, a la política va errar en el moment i en la forma. Si s’hagués fet d’una altra manera i en un altre instant tothom hi hauria guanyat. Abelló hauria estat un bon alcalde de Tarragona. Era un bon jan amb capacitat executiva i visió de futur. Tinc dubtes que no hagi marxat per no veure el que se’ns ve a sobre.