Alcaldes indestructibles

Té molt de mèrit el que ha aconseguit Ballesteros. Sobreviure al cúmul de contratemps que han jalonat la legislatura és portentós. Si després del fiasco dels Jocs Mediterranis, de la fallida d’Ikea i dels constants esfondraments d’edificis emblemàtics de la ciutat només ha perdut dos regidors, cal treure’s el barret. Ballesteros ha sortejat fins i tot el descens del Nàstic, un succés que ha enrabiat molts ciutadans nastiqueros, i ja se sap que hi ha una tendència general a donar les culpes de tot a l’alcalde. Crec que si Ballesteros no ha perdut aquestes eleccions, ja no en perdrà mai cap. Els socialistes poden embalsamar Ballesteros i tenen assegurat alcalde per secula seculorum. Espero que Pau Ricomà accepti esportivament l’agradable derrota i no caigui en la temptació de forçar un front per impedir que el més votat sigui alcalde. No han funcionat mai els pactes a la contra. Un altre alcalde que s’ha guanyat a pols la victòria és Carles Pellicer, a Reus. Després de passar un socarró de mandat, la gestió personal del dia a dia en contacte permanent amb el ciutadà acaba donant resultats. (No vull pensar que en aquest cas Pellicer hagi acudit a la seva arma secreta, la Medalla Miraculosa que porta a la cartera). La persona és fonamental a les eleccions municipals. Només cal veure què ha passat a Vila-seca sense Poblet.