Felipe González ja va dir, en plena efervescència d’ETA, que el veritable problema per a l’Estat no era el País Basc, sinó que era Catalunya. Ara ho va ratificar amb motiu del procés. «Es lo que más me ha preocupado en 40 años», va dir l’expresident del Govern central. També el rei Felip VI va afirmar durant la recepció als ambaixadors que la crisi de Catalunya havia estat «el problema més greu» que havia afrontat Espanya en tot el període democràtic. És molt sorprenent la rapidesa amb què hem oblidat els mil morts que va provocar el terrorisme d’ETA. Mil morts no són res comparats amb la «contribució a la transgressió de l’1 d’Octubre» que va causar Joaquim Forn i que justifica que el jutge Llarena mantingui a la presó el perillós exconseller d’Interior. Des de Catalunya sempre hem mirat amb simpatia i una certa enveja els bascos perquè cauen bé a tothom per molt grossa que sigui la malesa que facin. No cal que parlem d’ETA, que, afortunadament, ja és història. Ara mateix ha començat al Palau de Justícia de Vitòria el judici més gran per corrupció d’Euskadi que esquitxa el PNB. Un total de 26 alts càrrecs de l’etapa d’Ibarretxe s’asseuran a la banqueta dels acusats per cobrar comissions il·legals i per tràfic d’influència. Entremaliadures dels simpàtics bascos. Els dimonis banyuts són els catalans.