Algun polític està pensant en el futur?

No molestin. Els nostres polítics estan ocupats en el repartiment de cadires i de menjadores. A tot estirar, l’única estratègia política a mig coure és què farem després de la sentència del Tribunal Suprem que, per cert, cada cop es tem més dura. Puigdemont té alguna estratègia a mig i llarg termini per a Catalunya? Quim Torra pensa més enllà de demà passat? Oriol Junqueras està en condicions de rumiar alguna cosa més consistent que «eixamplar la base»? Si alguna cosa ha quedat clara després del fracàs del procés, és que la via unilateral a la independència de Catalunya no és possible. I també podem deduir que no ho serà un referèndum acordat perquè l’Estat no en vol ni parlar. En aquest joc de l’oca caldrà retrocedir de casella per poder seguir jugant. Ara fa deu anys, Jordi Pujol deia en una entrevista a El Mundo respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya: «Alguna cosa greu ha fallat. Tal com hem fet les coses en els últims temps, no hem agradat a la resta d’Espanya, ni la resta d’Espanya no ens ha agradat a nosaltres». El president interpretava que «encara que Catalunya ha estat fonamental en el desenvolupament autonòmic, el problema pròpiament català no s’ha resolt bé». Cal agafar el fil en el punt d’allò que va quedar pendent de resoldre. I el camí no és, com ha quedat demostrat, tirar pel recte.