Alguna cosa es mou a la Savinosa

Passo sovint per la Savinosa tot passejant pel camí de ronda, vora el mar. Sense forçar la imaginació em sento el protagonista del Mecanoscrit del segon origen o, si volen, del Retorn al planeta dels simis. Costa entendre que una ciutat com Tarragona tingui un nyap d’aquesta magnitud entre dues de les seves millors platges. La Savinosa és el monument a la inoperància, l’obelisc als nyanyos urbanístics que col·lecciona la ciutat. Finalment, ahir, hem vist una llum d’esperança. Una llum, però, llunyana quan el president de la Diputació, Josep Poblet, ha lliurat a l’Ajuntament la proposta de recuperació de l’antic preventori. L’alcalde Ballesteros diu que espera tenir enguany la modificació del POUM que fa falta per poder tirar endavant el projecte guanyador. Després caldrà l’autorització urbanística de la Generalitat i esperar que la iniciativa privada s’engresqui per construir l’hotel de quatre estrelles i el restaurant de luxe que contempla la memòria arquitectònica. Gairebé la meitat de l’espai serà zona verda i no s’hi podran fer pisos, ni apartaments, ni supermercats, ni galeries comercials, ni edificis industrials, ni logístics, ni magatzems, ni aparcaments ni «res que sigui incompatible amb la vàlua ecològica del morrot». M’hi jugo un pèsol que algun destorb sortirà per encallar el projecte. Això és Tarragona, nens.