Alguna cosa més que un cafè

Fa uns anys, em vaig assabentar que un grup de companys de feina anaven a esmorzar en un bar diferent de dilluns a divendres. Cada establiment tenia el seu punt fort. El del Coffee Break era el cafè.

Jo no sóc gaire cafeter i no tinc educat el paladar. A més, el prenc amb llet, una autèntica heretgia pels bocafins. Així que vaig al Coffee Break per altres motius: per l’ambient que s’hi respira, per la música i pel gir ambiental que ha pres últimament.

Potser el més trencador d’aquesta transformació és la possibilitat d’emportar-te a la feina el cafè en un envàs reutilitzable. Una manera de fer que potser serà obligatòria quan els humans deixem de comportar-nos com una autèntica plaga. 

«El més trencador és la possibilitat de fer un petit gest, com emportar-te a la feina   el cafè en un envàs reutilitzable»

Amb aquest senzill canvi en l’hàbit de prendre un cafè s’estalvia consum de materials, siguin renovables o no renovables. I, a més, s’estalvia diners a l’Ajuntament, és a dir, a tots nosaltres, ja que s’evita la gestió d’un envàs d’un sol ús, encara que fos compostable. També suposa un estalvi en neteja viària, en cas que el got anés a parar a la paperera, o en la recollida de residus, en cas que anés a parar al contenidor. No m’imagino que un client del Coffee el pugui llençar al carrer...

A més, hi ha un altre aspecte que cal destacar. L’afició a aquesta beguda està més que justificada per les seves qualitats gastronòmiques, terapèutiques i fins i tot, socials. El cafè és la segona mercaderia més comercialitzada al món després del petroli i, actualment, el seu cultiu ocupa 11.000 milions d’hectàrees. 

Una xifra que, segons la Food and Agriculture Organization (FAO), es pot reduir a la meitat el 2050 a conseqüència del canvi climàtic.

«Amb aquest  senzill canvi en l’hàbit de prendre un cafè s’estalvia consum de material, siguin renovables o no»

Temps enrere, en ser un arbre de selva havia de cultivar-se sota ombra i, a diferència d’altres cultius, això obligava a mantenir una certa estructura arbòria que permetia mantenir sempre un hàbitat «seminatural», on molts animals podien viure. 

A partir de l’any 1972, però, es va inventar una varietat que podia viure directament sota el sol i era dos o tres cops més productiva i, com a conseqüència, milers de milions d’arbres van desaparèixer i amb ells les tones de CO2 emmagatzemades es van perdre en l’atmosfera. Llavors, el que més va preocupar als nord-americans és que els seus moixonets acolorits es quedarien sense lloc on passar l’hivern quan migressin cap al sud i, per aquest motiu, van promoure la certificació del cafè cultivat sota l’ombra.

El cafè ecològic, necessàriament ha de ser a l’ombra, ja que d’altra manera necessitaria una gran quantitat de productes fitosanitaris. 

Així doncs, si comprem o bevem cafè ecològic, com podem fer per exemple al Coffee, a més d’evitar l’ús de pesticides i altres elements poc saludables, estem ajudant que els moixonets tinguin més hàbitat on viure i que una part de CO2 torni d’on se’n va anar.