Als jutges i als periodistes se’ns veu la poteta

Sempre he cregut que les persones amb més poder són els jutges. Només un jutge pot posar una persona a la presó, una decisió de molta responsabilitat. «Em sembla que jo no seria capaç de firmar l’empresonament d’una persona sense que no em tremolés el pols», li comento a un amic magistrat de Tarragona. «No creguis -em respon-. Les decisions es prenen amb professionalitat i convicció». I remata el meu interlocutor de la judicatura: «Jo sí que trobo que els periodistes teniu molta responsabilitat de les coses que publiqueu». Comiamón! Si ho pensem fredament, la publicació d’una notícia o d’un judici sobre una persona li pot fer més mal que la presó. En canvi, si considerem que s’ha de publicar, ho fem sense vacil·lacions. Els jutges decideixen a partir de la llei i els periodistes ho fem a partir de mètodes d’apreciació de la notícia. El mestre Llorenç Gomis va arribar a crear una fórmula matemàtica per mesurar el nombre de columnes que havia d’ocupar una informació: expectativa de conseqüències + expectativa de comentaris dividit per 2. Finalment, però, darrere de tota decisió hi ha un substrat ideològic. És a dir, per molta professionalitat que hi posem, als jutges i als periodistes se’ns veu la poteta. I si no volem que se’ns vegi, la poteta, hem d’acudir a l’Evangeli segons sant Mateu: «No jutgeu i no sereu jutjats».