Alternatives a les conseqüències de la covid-19

La superació de les seqüeles econòmiques i socials de la pandèmia de la covid-19 no pot venir per tornar a reproduir i perpetuar un sistema que precaritza la vida, genera desigualtats i depreda el medi ambient, sinó que ha de passar per potenciar unes economies transformadores interconnectades amb la consecució de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Aquestes altres economies estan en ple procés de construcció, d’acumulació de forces, a la cerca d’un relat comú com un dels principals reptes que permeti aglutinar a les diferents propostes en relació amb una visió més amplia i compartida d’una transformació socioeconòmica –tan necessària per a revertir que les conseqüències d’una crisi agreujada per la pandèmia no recaiguin en els col·lectius més vulnerables–. És en aquest sentit que parlem de les economies transformadores com a moviment de moviments, com a concepte aglutinador d’un relat comú articulat al voltant de dos grans eixos: la sostenibilitat de la vida en relació amb la naturalesa, la cura i la comunitat; i la distribució igualitària del poder i dels recursos a través d’una organització econòmica basada en la satisfacció de les necessitats per a una vida digna mitjançant una gestió democràtica, transparent i sense afany de lucre.

L’economia social i solidària, amb el comerç just i les finances ètiques, construïda sobre les bases del cooperativisme i l’articulació de mercats socials, amb pràctiques d’autoorganització i democratització de l’economia, proveint béns i serveis per a la satisfacció de necessitats en comptes del lucre.

L’economia basada en els procomuns, com a tercera via en la manera de gestionar els recursos i produir valor, basada en la gestió comunitària, trencant la dualitat estat-mercat com a únics espais visibles i legitimats per a la producció, gestió i assignació de recursos del sistema econòmic.

Les economies feministes, per desplaçar els mercats i el capital com a centre de l’organització socioeconòmica i situar-hi la vida i tots els processos que la fan possible de manera sostinguda, amb especial importància de l’economia de les cures i el paper clau de la dona i dels valors feminitzats.

El moviment per la Sobirania Alimentària, amb el seu paper fonamental en el replantejament del model agroalimentari com a peça bàsica per al sosteniment de la vida, i que, per tant, connecta la seva lluita amb totes les lluites per la defensa de la terra, encapçalades per l’ecologisme social i moviments com el Decreixement.

Es tracta de recuperar la funció originària de l’economia, posant-la al servei de les persones, per a gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible, assajant un nou model socioeconòmic més just, democràtic i solidari. Una altra economia que, en definitiva, permeti plantar la llavor del canvi per a construir un model econòmic i social que tingui a les persones i al planeta en el centre.

Jesús Gellida: Politòleg, investigador social i escriptor.