Altra mort

Afinal d’any va acabar la pròrroga que ha donat la llei de 1994 als llogaters de renda antiga. Han tingut vint anys per adaptar-se als preus de mercat. Per tant, no es pot plànyer ningú. Tanmateix, el resultat final de l’imperi de l’oferta i la demanda ha donat la puntilla a la majoria del nostre comerç tradicional. Els preus de mercat dels principals carrers comercials només els poden pagar les grans franquícies. Entre Tarragona i Reus, la nova norma ha cantat les absoltes a més d’un centenar de botigues de tota la vida. Actualment, tots els centres comercials del món són iguals. És el mateix anar de compres a la Sexta Avinguda de Nova York que a Oxford Street de Londres, la Mariahilfer Strasse de Viena, la Istiklal Caddesi d’Istanbul, Serrano o el Passeig de Gràcia. A Tarragona i Reus encara conservàbem botigues amb sabor propi. Ja no n’acaba de quedar. És trista la modernitat. I que no hi hagi ningú que digui: «Jo també sóc Calvet».