Amb la salut no s'hi juga

He tingut molts dubtes sobre la conveniència o no de redactar aquest escrit, perquè crec que hi ha determinats temes que no hem de polititzar, i la polèmica oberta per la planta d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII, amb el resultat d’una lamentable mort inclosa, és un d’aquests temes.

Però, d’altra banda, com a alcalde i com a governant crec que és convenient fer una reflexió en veu alta, que espero comparteixin la resta de responsables de les administracions del nostre país, sigui quin sigui el seu color polític, perquè com ja he dit no és la meva voluntat hissar cap bandera de partit amb aquest article.

És cert que en època de crisi les administracions ens hem d’ajustar el cinturó i gestionar a la perfecció els recursos disponibles, que a vegades cal retallar pressupostos perquè es fa impossible arribar a tot, però no és menys cert que hi ha matèries que no poden ser víctima dels ajustos i que requereixen una sensibilitat especial.

En aquest sentit, a l’Ajuntament de Tarragona sempre hem tingut molt clar que els ajustos no podien incloure la salut ni l’atenció a les persones. Això és bàsic i sagrat, les persones són i han de ser la màxima prioritat per a qualsevol governant, i garantir-los les millors opcions per a la seva salut ha de ser un objectiu inqüestionable per molta crisi que ens afecti.

Insisteixo que vull fugir de polititzacions, però no podem permetre que les retallades pesin més que la salut dels nostres ciutadans perquè nostra, dels governants, és la responsabilitat de garantir-los els seus drets més fonamentals. I res hi ha més fonamental, prioritari i vital que la salut.

Per això, finalment he decidit fer aquesta reflexió en veu alta i compartir-la amb la societat, perquè la salut és un dret de tothom i perquè la planta d’hemodinàmica de l’Hospital JoanXXIII ja ha causat massa problemes durant el període de tancament nocturn que ha patit. No és un caprici meu ni una proposta electoralista, és una necessitat bàsica i un dret dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona i del seu entorn.

Entenc que el conseller de Salut ha tingut la mala sort de rebre la cartera més desagraïda del govern de la Generalitat, però em veig obligat a recordar que ell no treballa per al govern, sinó per al conjunt dels catalans i catalanes, i és amb aquests que té un compromís. Per això, la politització i l’electoralisme que el conseller ha pretès fer amb l’anunci de l’entrada en funcionament del servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII em sembla reprovable.

Aquesta utilització política és una falta de respecte a les moltes persones que s’han mobilitzat per la reobertura d’un servei que mai no hauria d’haver tancat i als quals el conseller ha fet oïdes sordes de manera reiterada.

Em refereixo al personal de l’hospital, als sindicats, als ciutadans que necessiten aquest servei, al conjunt de la societat i a institucions com l’Ajuntament de Tarragona, que han manifestat reiteradament la necessitat de la reobertura d’un servei d’hemodinàmica que afortunadament reobre les seves portes, però en cap cas com un mèrit del govern de la Generalitat.

Malauradament, algunes persones ja no se’n podran beneficiar i mereixen un record per la nostra part.

El més recent és Enrique Gheron, que durant molts anys va ajudar els seus veïns i veïnes des de la seva farmàcia a Torreforta, ara des de les altures ha donat l’última empenta per acabar d’obrir els ulls als responsables de la reobertura del servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Tant de bo ho haguessin vist abans.